“Aquests pares perfectes que tot el dia donen lliçons són terribles”

Gregorio Luri (ARA)
Actualitzat el dia: 08/08/2014

“El pedagog considera que l’escola pública a Catalunya “té un vici terrible que és avaluar-se a si mateixa més en funció dels seus propòsits que del resultat”

Gregorio Luri és un home tranquil i relaxat que no para: escriu, viatja, pensa i educa. Parlar amb ell de l’escola i la família és un plaer.

Et consideres ben educat?

Sí. Fa 30 anys t’hauria dit que no, que vaig estar en un internat de pobres on les famílies pageses portaven els fills i era molt dur. El pare va morir quan tenia 5 anys, a la mare li costava posar un plat a taula, estava desbordada, i sempre tenia a mà la sabatilla. Un bon criteri per saber si estàs mal educat és si les coses dolentes t’han deixat ferida. I a mi em van deixar motius per a la ironia.

Si et faig definir educar , què diries?

Algú educat ha de trobar l’equilibri entre les conviccions fortes pròpies i la generositat amb les conviccions alienes.

I la missió d’un mestre, quina és?

La feina que no fa el mestre no la fa ningú. Ha de portar el nen de l’àmbit familiar, on és estimat per ser qui és, a l’àmbit social, on és estimat per les coses que sap fer. El pont de l’emotivitat a la professionalitat. De la condició de fill a la de ciutadà.

Què distingeix un bon mestre?

És el que fa tot el que pot per fer-li visible a l’alumne les possibilitats més altes d’ell mateix.

Dius que els mestres estan obligats a ser optimistes.

És valuós políticament, pedagògicament i psicològicament. I l’optimisme és terapèutic per al mateix individu. Això no vol dir que no tinguem dies negres.

I la missió dels pares quina és?

Estimar-se davant dels seus fills i estimar els seus fills.

Els pares estem acomplexats?

Estem desorientats, perquè hi ha una ideologia tecnològica. Creiem que hi ha una resposta tècnica per a cada problema, i no és cert. Per això reivindico Els Simpson, que a cada capítol comencen de zero, sense memòria dels greuges, i per moltes malifetes que facin, acaba sortint sempre l’estima que es tenen.

No hi ha pares perfectes.

Aquests pares perfectes que donen lliçons són terribles. Ni són tan bons pares ni són creïbles.

Què hem de fer amb els adolescents?

L’adolescent té més energia que seny i l’adult té més seny que energia. Per tant és l’adult el que ha de posar el seny.

Ha de canviar molt l’escola?

La meva obsessió són els nens que arriben a l’escola amb pobresa cultural i a quart de primària ja veiem que fracassaran en acabar l’ESO: em sembla dramàtic per a un país que vulgui estar a l’altura dels problemes reals que estiguem abandonant un 30% de la població.

Com veus els mestres catalans?

Sóc un gran admirador de l’escola rural catalana; als pobles i a les comarques hi ha escoles fabuloses.

Els notes desanimats?

En una escola d’un barri molt deprimit de Barcelona, una directora em va dir: “Amb aquest barri i aquestes condicions, el que hem de fer és que els nens siguin feliços”. Això em sembla reaccionari: tu el que has de fer és que puguin anar més enllà del seu barri. Què és això que siguin feliços si els estàs condemnant a ser sempre feliços al seu barri? Obre les portes del coneixement, només l’escola els pot donar la clau per sortir del seu barri, i si s’hi volen quedar que s’hi quedin.

Com podem millorar l’escola?

L’escola pública a Catalunya té un vici terrible que és avaluar-se a si mateixa més en funció dels seus propòsits que del resultat. Es dissenya un projecte teòric molt maco i, com que és tan maco, la realitat ja no té tanta importància.

¿Creus que les famílies i els mestres parlem prou?

El que no pot ser és que els pares, quan van a parlar amb el mestre, surtin amb una visió ambigua, amb més problemes que quan han entrat. El que demanen els pares és que si hi ha un problema els mestres els hi diguin clar i hi afegeixin: “Tranquils, que aquí hi ha un bon professional”.

Com fas d’avi?

Faig coses que no gosava fer amb els fills amb tota la tranquil·litat. Ser avi és una fortuna.

Un consell per a l’estiu.

El primer dret del nen és tenir uns pares tranquils, relaxats i feliços. No us preocupeu tant del que heu de fer, oblideu-ho i feu el que us vingui de gust; i com que fareu una pila de coses malament, després ja analitzareu per què. Els nens tenen una antena perfecta per veure quan el pare està dient el que creu, i els influïm més amb la reacció espontània que amb la meditada. (Entrevista Carles Capdevila)

 

Et pot interessar:

. El cafè d’Ocata

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca