Banksy a l’aula

Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 20/05/2017

De la bretolada a la contracultura i d’aquí a la cultura. L’art només necessita temps per esdevenir un ensenyament clàssic. L’escola a de gaudir d’aquesta troballa per alliberar l’esperit crític dels infants. Entrar amb una pregunta i sortir-ne amb mil és l’essència de l’escola.

“Si els adults normalitzem la violència els infants acabaran jugant amb ella”. Aquest comentari va aparèixer a la premsa arrel del mural que l’artista amb el pseudònim Banksy va deixar als alumnes de l’escola Bridge Farm Valley School de Bristol, Anglaterra, després de pintar-lo a les parets del centre.

La trajectòria d’aquest autor és impactant com la seva increïble producció i denúncia social. Crear obres d’art a partir dels entorns més marginals fins a colar-se dins dels museus més selectes del món no es troba a l’abast de tothom. Banksy deu ser dels pocs que ho ha aconseguit utilitzant canals fora dels sistema.

D’aquesta acció en podem extreure moltes habilitats competencials, lliçons d’aula o, fins i tot, idees per a la redefinició d’espais, però m’agradaria utilitzar l’anècdota com a excusa per parlar dels personatges dels quals mai parlem a l’escola, o en tot cas, els deixem relegats a la Setmana de la Pau, la No Violència i altres invents puntuals.

Crec que el nostre sistema educatiu té tendència a estudiar llistats de noms de personatges “importants” que se suposa han estat clau en la història. Però… de quina història parlem? L’escola s’ha de fer aquesta pregunta i determinar què vol transmetre i com vol fer-ho. Torna a ser l’hora d’un posicionament clar dels centres davant del món, l’alumnat i les famílies. Poder plantejar i respondre aquests interrogants és competencial, molt competencial.

L’accés a la informació ens ha de lliurar de la cotilla que suposa explicar la història i els seus personatges a partir de les editorials i del poder dominant, deixant de costat la resta.

L’escola no pot destinar el seu temps amb personatges que, si bé van canviar el món, no va ser per un interès general sinó particular. Proposo localitzar, escriure, seqüenciar i explicar els grans personatges anònims o silenciats, propers i llunyans, que amb el seu exemple han estat referent de vida i d’humanisme a part de les seves inqüestionables aportacions en els diferents camps del saber. Estic parlant d’explicar el món mitjançant autors no tacats de sang i amb uns principis ètics i socials innegables que també han contribuït a canviar l’entorn. Autors de pau enmig d’autors de guerra.

Podem parlar de l’activista mexicana Nadia Vera, l’ecologista Berta Cáceres, les mares de la Plaça de Maig, la història oblidada de les nenes segrestades per Boko Haram, del bloguer saudí Raif Badawi, dels cascos Blancs Sirians, de la feina de Proactiva Open Arms…

Ens atreu la vida rosa dels Borbons, la dictadura de Bashar Háfez al-Ásad, però no el nom del darrer metge d’Alep Mohamed Wasim Maaz, o bé la lliçó de vida de Malala Yousafzai i Kailash Satyarthi i tants altres. ¿Quants personatges nominats als premis Goldman Enviromental Prize, Premis Sàkharov, o els mediàtics Nobel de la Pau són estudiats als centres escolars de casa nostra?

Aquests defensors de la justícia i els drets humans haurien d’omplir pàgines de llibres i decorar parets de les escoles. No ens dediquem tant a santificar sants sense ser-ho, o bé altres personatges de dubtosa vàlua. L’escola ha de treure de l’oblit aquests personatges i dur-los de manera permanent a les aules, estudiar-los, fer-los viure més enllà de la seva mort, com a referents humanistes en temps d’escassetat.

Fent front comú també davant dels baliga-balaga mediàtics sense ofici, que amb la seva presència només han aconseguit vulgaritzar les converses de pati, com a professors, se’ns presenta un repte més. Es pot explicar la història a petits i grans amb els noms oblidats de la contracultura oficial? Jo estic convençut que sí.

En un moment on les humanitats són cada cop més arraconades ens calen docents més humanistes en totes i cadascuna de les àrees. On s’estudien aquests noms? Quin currículum els incorpora? Els textos i vides d’aquests personatges sortiran algun cop a la selectivitat? A les proves diagnòstiques o altres proves de coneixement artificial que ens vulguem inventar? Poques preguntes, si ho comparem amb les que podrien sorgir a classe si tractéssim aquests referents amb l’alumnat. Hi recordem, si no ho veieu clar “Sempre és més fàcil aconseguir que ens perdonin, que aconseguir que ens donin permís” (Banksy, 2016).

Revista AULA. De Innovación EducativaNúm.261 – Maig 2017 (Infantil, secundaria) (CAST)

Revista GUIX. Elements d’Acció Educativa. Núm.434 – Maig 2017 (Infantil 0-6) (CAT)

 

Et pot interessar:

Banksy

Banksy regala un mural a una escuela de primaria de Bristol

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca