De filosofia i gimnàstica (en defensa)

Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 19/12/2015

     L’Atzar va ser el títol d’un dels capítols del programa “Amb filosofia” emès pel canal 33. Resulta increïble descobrir com els fets em porten a escriure aquestes ratlles després de lectures de cap de setmana desaparellades. Serà el subconscient? Ergo una altra disciplina, la psi­­cologia, s’ha posat d’acord en establir lligams que d’entrada podrien semblar sorprenents entre filosofia i gimnàstica1.

     Anem a pams, que les Humanitats esdevenen una arma de destrucció massiva, és una evidència de tal magnitud que ni la subtilesa del Ministerio de educación ni l’enrevessat subconscient d’en Wert poden amagar. El seu interès en fer-les desaparèixer del sistema educatiu és barroer, molt barroer. Amb el pretext d’adaptar-se als “nous temps” i guanyar horari en àrees més “productives”, entre les quals sembla ser que també si troba la religió intenten reformar el currículum per tal de rendir, entenguis creure, més i pensar menys.

     Un altre contingut de moda d’aquests darrers anys ha estat el d’emprenedoria. Compte en no confondre joves emprenedors amb joves depredadors per allò de la cita popularitzada per Hobbes, Homo homini lupus est. Ho dic perquè també ens venen l’emprenedoria com un contingut “productiu”. No dubto del valor que pot tenir, però amb aquesta encisadora etiqueta ens poden colar uns quants gols. Com ara…les empreses productives especialitzades en evadir impostos o les empreses emprenedores en injustícies socials. Empreses que ens donaran propina i es rentaran la roba creant premis per a Joves emprenedors.

     Val a dir que no hi ha res més productiu que pensar. Pensar per exemple en les condicions de injustícia d’aquestes empreses “productives” o pensar, per exemple, en les alteracions dels ecosistemes degut a la seva cobdícia.

     Que per dominar una societat cal començar pels infants, és tan antic que deixa en evidència El príncep de Maquiavel. Recordo una recerca sobre jocs de diferents cultures2 on ens vam adonar, com una majoria dels jocs tradicionals infantils d’Amèrica Llatina havien experimentat un canvi en el seu nom. Essent substituïts per noms de Sants i representacions sobre el bé i el mal tal i com ho interpretava la religió cristiana. Així un innocent joc com “La guineu i les gallines” passava a dir-se Sant Francisco Dorado.

     Si bé aquesta aculturalització s’ha anat reproduint al llarg de totes les èpoques, el fet de poder gaudir d’un espai acadèmic de debat i reflexió ens ajuda a desemmascarar les trampes, entre altres, de l’assimilacionisme al qual estem fortament subjectes per part d’unes elits pensants3 que enyoren temps passats on l’esclavitud els assegurava la seva existència. És en aquest espai d’interpel·lació constant on hi juga un paper destacat la filosofia.

     La filosofia hauria de ser Trending tòpic permanent dins i fora de l’escola4. Anem pel camí d’aconseguir-ho si més no amb en Merlí, la sèrie de moda de TV3, que de manera punyen despulla la vida d’un centre educatiu des de diferents àmbits. Excusa perfecta per parlar de les dues passions que m’han empès a dedicar-me al que em dedico.

     La sèrie toca molts temes però sorprèn l’excusa amorosa de presentació “Professor de filosofia que s’enamora de la professora de català, novia del professor d’educació física”. Quasi res! Malgrat aquesta llicència del guionista, no criticaré la sèrie perquè considero que encerta en el target al qual es dirigeix. Essent, la sèrie, una bona metàfora de la societat i del que viuen aquestes dues àrees dins dels centres amb els seus problemes col·laterals.

     De la mà d’aquest binomi trobem la filosofia, una assignatura que fa pensar i l’educació física una assignatura que fa suar, i ambdues preparades per no creure. Dins del món dels tòpics diria que hi surt perdent la “gimnàstica”, potser el guionista ens vol picar l’ullet. Intentant endinsar-se en la famosa cita sàtira mencionada per Juvenal “Mens sana in corpore sano” encara que la seva intenció no era parlar del cos com a tal. En fi, ens quedarem amb la reinterpretació que li dóna el renaixement a la cita, on cos i ànima van de la mà per un esdevenir millor.

     Però aquesta imaginaria lluita entre les dues àrees no hauria de ser tal, si tenim present la defensa que han fet filòsofs de totes les èpoques de l’educació física. Sense la necessitat d’arribar a Ortega i Gasset, el món de la filo ha utilitzat sovint el món de l’esport i el moviment per exposar els seus plantejaments com a complement a una vida plena.

     A l’antiga Grècia, bressol de la civilització Ocidental, es considerava l’educació de l’individu com un tot. L’individu es visionava com un ser holístic. Concentrant els esforços en el desenvolupament intel·lectual, físic i espiritual. L’esport va arribar a “l’edat d’or” durant aquest període, essent vist com un curiós instrument per a la pau5.

     A Atenes es vivia un veritable culte a la bellesa lligada a les seves virtuts intel·lectuals i morals. El model formatiu dominant era representat pel bon atleta. Plató parlava de “No parar d’esculpir la teva pròpia estàtua”. També ens parla de dues disciplines essencials: la música, per l’educació de l’ànima i la gimnàstica per l’educació del cos. Assegurava que “la manca d’activitat destrueix la bona condició de tot ser humà, mentre que el moviment i exercici físic l’assegura i conserva”. Per Sòcrates tot ciutadà havia de mantenir-se en condicions òptimes, destacant la importància del cos i la salut.  Aristòtil ens diu “El fi principal de la gimnàstica és l’educació de tota la joventut i no només de la minoria de persones afavorides per la naturalesa”. Sèneca també recolza el treball del cos i ens deixa una frase tan antiga com actual “Una gimnàstica cultivada en excés no solament és ridícula sinó que també és nefasta”. Mentre que Hipòcrates veia la gimnàstica com una medicina preventiva.

     El paper de la gimnàstica era tan rellevant que fins i tot els cristians de l’edat mitja en parlaven, encara que fos per prohibir-la. Per ells la gimnàstica era l’encarnació del pecat. Cos i ànima es deixen de donar la mà. Més tard Rousseau ressaltarà que una educació ideal ha de contemplar la ment i el cos com una entitat indivisible. Etcètera, etcètera. I això només mirant una part del món, sense tenir present pensadors de l’altre costat.

     He de dir que vaig descobrir la filosofia de la mà d’un professor narcisista que només parlava del “jo”, però no del “jo” de Plató. Tot feia pensar que continuaria dins del món dels tòpics fins ensopegar amb un totxo de llibre de text de filo que em va enganxar, malgrat les preguntes no resoltes a classe. Després va aparèixer el fenomen, també criticat, de “El món de Sofía” i “El rei, el savi i el bufó. El gran torneig de les religions”. Certament no eren les obres de Hume, Kierkegaard o Schopenhauer. Però era suficient per iniciar un camí encisador cap al dubte de la mà d’autors més “sofisticats” antics i recents.

     M’agradaria equivocar-me però estic segur que ni els meus col·legues d’educació física, que també viuen la marginació de la seva àrea, escriuran en defensa de la filosofia, ni el professorat de filosofia escriurà una paraula en defensa de la gimnàstica. Acomplint la màxima de Maquiavel divide et impera. Doncs cap de les dues àrees es tenen admiració dins la fictícia lluita pel podi de l’erudició acadèmica. Un altre tòpic més damunt la taula.

     Ensenyar a pensar, a fer-se preguntes, a debatre, és transversal a totes les àrees. Bàsic per esdevenir ciutadans lliures. I per esdevenir ciutadans lliures necessitem infants lliures. I per aconseguir infants lliures necessitem mestres lliures. Administracions lliures i un professorat preparat que ens acompanyi en aquest camí. Disposar de més temps dins del currículum per aquestes àrees és fonamental per poder gaudir d’una societat més justa i sana.

     Un cop més l’atzar fa que a les lleixes de casa hi convisquin “llom a llom” Tàndem6 i la Bernat Metge7. D’aquí la meva defensa aferrissada del món de les idees (Ep! aquest cop no les de Plató8) i de la filosofia com àrea productiva de coneixement. Des de fora l’àgora del saber clàssic teniu tot el suport de la gimnàstica.

Et pot interessar:

. Nadie quiere a los filósofos

La filosofia ha mort…a les escoles catalanes

Elogi al pensament des de la tele

. Merlí”, l’èxit de la temporada de TV3

. En defensa de la filosofia

. Salvem la filosofia, ara (plataforma)

. Sense filosofia… o perquè la mediocritat no ens venci

. Amb filosofia

. Història de l’educació física

Fotografia: No se m’ocorre millor imatge per encapçalar el post que la d’en David Solans (Bruno) a la sèrie Merlí. On es fusionen els dos llenguatges mitjançant la dansa.

1. S’utilitza el mot “gimnàstica” en comptes d’educació física de manera intencionada. (v. Zarandeando la educación física. Tàndem).

2. Bantulà, J; Mora, JM. (2003) Juegos multiculturales. 225 juegos tradicionales para un mundo mejor. Ed. Paidotribo. Barcelona

3. L’article només es vol aproximar al paper de la filosofia per interpretar la lluita de classes.

4. S’utilitza el terme escola conscientment. A veure si fa pensar una mica al professorat que detesta el mot mestre. Un altre exemple de la lluita de classes, malgrat programes com Filosofia 3/18.

5. Durant els Jocs, qualsevol mena de conflicte entre les ciutats-estat participants era ajornat fins a la seva finalització: aquest cessament d’hostilitats era conegut com a “pau olímpica” o “treva olímpica. Més recentment va resultar memorable el paper pacificador que va aconseguir Nelson Mandela a la copa del món de Rugbi de 1985. En una societat tan injusta com la que li va tocar viure. Tractat al llibre de John Carlin Playing the Enemy: Nelson Mandela and the Game That Made a Nation,

6. Tàndem. Revista de didàctica de l’educació física. Editorial Graó.

7. Col·lecció Bernat Metge

8. El cos és la presó de l’ànima, una nosa per a ella i l’arrossega amb les seves passions i per tant li impedeix la contemplació de les Idees. Per això, el millor que li pot passar al filòsof és morir, i la filosofia no és sinó una preparació per a la mort”. ;-)  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca