Envàs, on vas?

Font: Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 30/03/2013

Envas, on vas? O com el millor anunci sobre reciclatge aconsegueix els pitjors resultats.

Resulta curiós observar com un anunci tan impactant aconsegueix uns resultats tan desastrosos en molt poc temps. Malgrat les respectives administracions i empreses implicades ho negaran als quatre vents, apel·lant a l’èxit de la campanya. De fet, diria que només confirma una cosa. Catalunya continua sent un dels països més creatius del món pel que fa a la publicitat.

Ara deu fer més de treinta anys que al Pallars no existia cap tipus de contenidor per reciclar, ni blau, ni verd, ni groc i menys de color marró.

Amb quinze anys, cada dissabte ens aixecavem, amb el meu company, a les 6 del matí per agafar el tren de La Pobla i anar a entrenar a les pistes d’atletisme del Sicoris a Lleida. Tot un dia per parlar amb l’entrenador, entrenar i poder competir amb una mica de dignitat. Durant la setmana realitzavem els entrenaments sols pel mig de la muntanya, trossos o camp de futbol amb les tanques amunt i avall. 400 metres tanques sense pista ni tanques, quina ironia. De dilluns a divendres també guardava el paper que s’anava generant a casa o bé pillava en altres llocs per tal de depositar-ho als contenidors. Contenidors que sí existien a la capital de ponent.

La rutina sempre era la mateixa, omplir la bossa d’entrenament amb:entrepà, roba, sabates de claus i… un o dos paquets de papers per reciclar als contenidors de color blau que trobava pels carrers de Lleida. El motiu? Caldrà buscar-ho als escoltes de La Pobla de Segur (EPS). On els Caps ens feien veure i sentir un munt de coses sobre el món que calia construir. És evident que aquest neguit no es va acabar amb els escoltes. I avui diria que tenim uns nou contenidors diferents per reciclatge a casa.

Però… ara resulta que tenim tots els contenidors del món, amb totes les temàtiques possibles i just quan ningú dubta que és necessari reciclar ens trobem una campanya institucional que ens diu tot el contrari, sense dir-ho.

Un motiu ?

. La factura de les escombraries cada cop és més elevada.

. L’empresa et fa seleccionar només els materials que els hi surten a compte reciclar.

. Augment de la resta de deixalles

. Automatització del procés per “reduir” despeses i acomiadar treballadors.

. Constant actualització i canvi de la maquinaria utilitzada o contenidors.

. Utilització d’anuncis per interessos propis amb la quota de retorn públic del contracte.

Un altre motiu?

La pocavergonya d’una empresa que només mira el rendiment econòmic en base a l’explotació d’uns valors que no té.

I nosaltres anem predicant a l’escola.

 

Et pot interessar:

Cada any, els països desenvolupats produeixen fins a 50 milions de tones de residus electrònics. El 75% d’aquests residus desapareix dels circuits oficials de reciclatge i bona part acaben il·legalment en abocadors del Tercer Món (Clica damunt la imatge).

La_tragèdia_electrònica

  • Comprar, llençar, comprar (Sense ficció 14/12/2010)

Existeix una bombeta que dura per sempre? Com es pot fer servir un xip per “matar” un producte? Com s’ho van fer dos artistes de Nova York per iniciar una revolta que va aconseguir allargar la vida de tres milions d’iPods? I què té tot això a veure amb l’Obsolescència Programada? L’Obsolescència Programada és l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. L’any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: “Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis.” I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.

Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d’arxiu molt poc conegudes, COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR relata la fascinant història de l’Obsolescència Programada des dels seus orígens cap a 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten a productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores…) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres (Clica damunt la imatge).

_Comprar__llençar__comprar__El_blog_de_Sense_ficció_-_TV3

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca