Escola Nova 21 via streaming

Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 25/05/2016

Expressament he volgut deixar passar uns dies abans de sumar-me i participar a la crida oberta arran de la presentació de l’Escola Nova 21, que vaig seguir per streaming el passat dissabte 21 de maig. Una coincidència numèrica important per a una data que pretén ser rellevant.

La transcendència i passió que mou aquest canvi crec que exigia aquesta pausa mental. Val a dir que la sensació positiva del primer moment encara perdura i també algunes incerteses. S’intuïa una posada en escena pròpia de les grans ocasions amb l’intent d’anar més enllà d’un dia concret. Si bé en el plantejament inicial del projecte crec que no hi han estat tots1, ara sí. I aquest és important.

Normalment, els parlaments inicials d’esdeveniments d’aquest estil no generen massa expectació, però aquest no va ser el cas. Vaig quedar gratament sorprès pel discurs de l’Eduard Vallory, impacte virtual que segur deuria ser més sentit presencialment. La llarga ovació que es va poder escoltar, en una sala plena de gom a gom, amb cues a les portes per poder entrar en són una prova. Expectatives que es complementen amb el gran seguiment i debat que ha generat la proposta en els darrers mesos. Aquest fet ens dóna una idea del neguit i, a l’hora, interès que desperta aquesta aliança en la nostra professió, deixant en l’aire algunes preguntes que ara no vénen al cas. Una professió que en els darrers anys s’ha vist incomprensiblement abocada a massa incerteses aprofitades per il·luminats, polítiques sense sentit, pessimistes històrics i sabedors de tots colors.

Des del meu parer estàvem davant d’una intervenció per guardar i emmarcar. Un text envejablement ben escrit i llegit, clarivident en l’anàlisi, històric en el recorregut, inclusiu però alhora crític entre línies, positivament enverinat en els reptes però molt ambiciós i sincer en les propostes per a assolir-los. Un discurs on l’orador més destre en els formats TED podria fracassar perquè no es tractava d’interpretar un bon paper, sinó de vibrar i fer vibrar amb ell. Una exposició feta des de la sana i necessària il·lusió que desperta creure i viure allò que es diu des del primer minut.

Un discurs amb la justa càrrega d’innocència envers el sistema. Un discurs que es pot girar totalment en contra de si mateix d’aquí uns anys si no hem sigut capaços d’universalitzar el que proposa, sortint de la corona dels vint-i-sis per arribar a coronar-ne més de quatre mil. L’#EscolaNova21 és conscient que haurà de ser el Departament d’Ensenyament qui n’agafi el relleu, acompanyat en tot moment pel professorat que ha d’aplicar el canvi a les aules de l’escola o a les de la universitat, amb l’evident complicitat de la resta del sector. Neix així un horitzó engrescador que caldrà seguir de prop tot recollint les evidències que es demanaran, tal i com deien els ponents.

Intervenció(ons) on es van enumerar els punts forts del que suposa aquest canvi. De fet crec que es va tocar tot: respecte a la història passada i recent, necessitat de canvi sistèmic, sostenibilitat, equitat, força del capital social, competències, redisseny de metodologies, aprenentatges rellevants, innovar des de l’evidència, estratègies de marca que no són una marca. Empoderament de l’escola, linealitat entre etapes versus continuïtat, sistematització, compromís, lideratge, l’escola com un ecosistema educatiu avançat… Aquest nou repte deixa clar que les receptes no existeixen, que o bé inclous o exclouràs, que un dels indicadors d’èxit passarà per l’escassa diferenciació social entre l’alumnat del sistema. Permeteu-me un petit matís, per poder assolir alguns dels punts exposats també caldrà realitzar canvis legislatius significatius.

Una altra destacada intervenció va ser la prèvia que va oferir l’Ismael Palacín amb una apropiada primera declaració d’intencions “Hem de superar l’abisme entre el que sabem en educació i el que fem a les escoles”. I si bé no ho va dir en aquesta presentació de manera directa ho incorporo perquè en el moment que li vaig sentir dir em va semblar molt encertat i cabdal en el tema que ara tenim entre mans “A l’economia del coneixement l’educació esdevé més central que mai, i més que mai és terreny de noves passions, cobdícies econòmiques i polítiques”.

La força d’aquests discursos esdevindran més rellevants com més temps passi. Doncs, com he dit, probablement s’utilitzaran per a definir l’èxit o fracàs, no de les idees, sinó de tots plegats. Per tant, des de la meva petita parcel·la desitjo que funcioni. Així doncs, agafo el text com a meu, sense haver-hi fet res. I amb sentit de pertinença treballaré per fer-ho possible, com ja intentem fer-ho ara.

Entenc la crítica que ha caigut damunt del programa bàsicament en tres línies: concepte d’innovació, manca d’equitat i treball dels coneixements. Titllant-lo d’Aula d’acollida per a rics, però m’agradaria saber si tothom ha fet l’esforç de llegir la documentació al respecte, no només els articles de diari. També entenc el desencís dels que hi voldrien ser i no hi són. Ep! no parlo ara d’escoles. Parlo, i en positiu, dels experts en la matèria que no han pres part en els processos de reflexió previs a la publicació del programa, punt dèbil o fort, veurem. Però arriba un moment que potser ens cal confiar en altres estratègies de mobilització. Cal ser molt humils i intentar sumar i donar un marge de confiança per a que funcionin les idees interessants, vinguin d’on vinguin. Això no vol dir enterrar la crítica positiva. Ja sabem que d’això també en som experts. D’aquí una segona aportació: Al marge de crear un equip amb col·laboradors internacionals2 per poder treballar el tema de l’avaluació, potser també caldria crear un grup de discussió d’experts de casa nostra de diferents tendències per discutir els encerts, l’esbiaix de la proposta, si és dóna, o bé les estructures de sostenibilitat i globalització que caldrà crear. Hi ha feina per a tots.

Sincerament crec que l’equip de l’Escola Nova 21 és molt conscient de l’envergadura del programa que proposa i de les reticències que s’amaguen dins del sistema per no afrontar mai cap canvi. Així com de les preocupacions raonades dels que cada dia s’arremanguen a les aules tips de canvis. En tot cas, això de l’educació va de reflexionar i no quedar-se paralitzat pel desencís. Subscric la frase que encapçala el bloc personal de l’Eduard Vallory ”Per a què reflexions ja escrites, impreses o no, es puguin seguir llegint i comentar”. D’aquí la incorporació del text en aquest bloc.

 Com sempre és millor acabar amb una mica d’ironia. El projecte també incorpora una sortida d’emergència. Al ser tants, sinó ens funciona sempre podrem aplicar aquella màxima universal humana que situa la responsabilitat en el terreny de l’altre. Seria una pena. El món que tenim al davant ens té reservades moltes sorpreses no precisament excloents.

Amb ganes d’acabar un curs per tornar-lo a començar. A la pregunta que formulava en Boris a la presentació. Sí, val la pena.

Et pot interessar:

.  Vint-i-una preguntes a propòsit de l’Escola Nova 21

Escola Nova 21

Discurs de presentació de l’Escola Nova 21

. Sindicats Nous 21 (pendent de revisió)


[1] Departament d’Ensenyament, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Rosa Sensat, per exemple? Disculpeu si vaig errat, estava en mans del càmera ;-)

[2] Entenc el joc acadèmic i de la Universitat en les col·laboracions internacionals, però en aquests primers tres anys crec que no caldria anar a fora per raons de despesa, context i contingut. Si l’Escola Nova de la República va esdevenir referent en temes educatius sense sortir de casa segur que ara també ho podem tornar a ser amb el capital humà que tenim a dins i la rapidesa d’Internet.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca