Inclusió en Prime time

Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 10/02/2017

Un dels temes més sensibles dins del món educatiu és la capacitat que pot tenir l’escola d’incloure, des de la normalitat, altres capacitats i diferències que es manifesten entre l’alumnat. Un dels temes més amagats a la nostra societat és la visibilitat d’aquest alumnat sovint invisible.

A ningú se li escapa que l’escola ha de ser inclusiva, la societat així ho exigeix i el Departament d’Ensenyament, en el nostre cas, ho articula. Però… a l’hora de la veritat, un cop fora de l’aula, aquesta mateixa societat inclou?

 Sense voler entrar a valorar, expressament, l’atenció a la diversitat dins l’escola amb els seus punts forts i febles, m’agradaria situar el tema fora d’aquesta amb actuacions tan senzilles com globals.

 La inclusió, a l’igual que l’aprenentatge d’una llengua estrangera, crec que s’ha de liderar des de la societat i l’escola, en tot cas, ha d’acompanyar i fer entenedor aquest propòsit. Fer-ho a l’inrevés requereix una quantitat ingent d’esforços i recursos de dubtós èxit.

Una de les sorpreses de l’experiència de viure fora de Catalunya ha estat descobrir un programa infantil a la BBC, en hora punta, anomenat CBeebies. En aquest programa és viu la diversitat sense haver de parlar d’ella. Les (dis)capacitats impregnen tots els racons de l’emissió des de la més absoluta normalitat.

 Veure la presentadora del programa sense avantbraç, àvies i avis realitzant una secció, noies i nois de tots colors amb xador o sense, presentadors prims i altres de menys prims, infants amb síndrome de Down, amb cadira de rodes, etcètera, esdevé una experiència d’allò més enriquidora.

 Com adult educat en un sistema on la diversitat s’amagava i el cànon de bellesa era dictat pels models de Hollywood, el programa resulta “xocant” durant els cinc primers minuts, després passa a ser “normal”[1].

 Sobre la televisió i els seus dimonis s’han escrit infinitat d’articles, però resulta evident reconèixer que disposa de potencialitats difícilment abastables per altres mitjans. Cal doncs aprofitar aquesta capacitat d’influència per transmetre els valors que volem com a societat. Em pregunto: què passaria si la societat pressiones perquè totes les pel·lícules i programes fossin en versió original?

 Un acte tant senzill com mirar la televisió hauria d’esdevenir un suport bàsic davant la comprensió i visibilitat de les diferències. Així com de denúncia en cas d’incompliment dels principis bàsics dels valors humans. Tot un repte!

 Un infant d’entre tres i disset anys veu una mitjana de 2 hores i 44 minuts de televisió al dia, sense comptar amb el consum d’Internet. Per tant, si fem un senzill càlcul ens trobem que després de 10 anys de veure programes impregnats d’aquests valors que intento transcriure, no resultaria gens estrany comprovar com aquest infant respon amb la més absoluta normalitat davant les diferents (dis)capacitats que es van trobant al llarg de la seva vida.

 En temps de mesurar-ho tot sota el paradigma del rendiment, provablement aquest estil d’actuacions estalviaria moltes hores de discussió, de fitxes i lectures alliçonadores fora de context, on tothom acostuma a ser igual. Si bé és cert que tot suma a casa nostra encara tenim el repte de fer-ho visible en els espais més visibles, com és ara la Televisió.

 La història de la presentadora Cerrie Burrell és una història d’èxit de les minories. Tot i que, quan va aparèixer per primer cop (2009) a la BBC presentant el programa infantil, la cadena va rebre moltes crítiques de les famílies, bàsicament per estètica i manca d’arguments, d’aquestes, a l’hora de respondre a les preguntes dels propis fills que miraven el programa. Ja han passat sis anys de la primera emissió i el programa continua en antena. L’adversitat inicial es va convertir en una oportunitat que no té preu.

Només des de les accions quotidianes, de respecte i exemplificació dels valors que volem transmetre, aconseguirem fer realitat el que escrivim i legislem en papers.

@MoraJosepmaria

Article escrit el 10 de febrer de 2016

[1] Pere Pujolàs (2007) La inclusió escolar i estratègies per fer-la possible. [http://www.xtec.cat/crpsantacolomaf/conferencies/la_inclusio_escolar_article.pdf]

A El diari de l’educació: http://diarieducacio.cat/blogs/grao/2017/03/15/inclusio-prime-time/

Sense títol foto 1 foto 2 foto 3

Sense títol

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca