Alerta: Un pederasta a l’escola!

Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 14/02/2016

L’escola i els seus protagonistes a vegades no ho tenim fàcil. La nostra relació amb els mitjans de comunicació és particular. La immediatesa de tot plegat i les males praxis d’uns pocs fan que en certs moments siguem portada per afers no desitjables.

El debat sobre el bon periodisme i la premsa groga és molt antic. Així com el debat sobre el que és notícia i el que no ho és. El que pot sortir publicat i el que no. El que ha d’anar a primera plana o bé a segona. El que són notícies de proximitat i el que no ho són. Els interessos dels lobbies per una notícia o una altra. Les reaccions i contrareaccions esperades de la notícia en qüestió. Etcètera. Segur que de tot plegat en trobarem lleixes plenes a la facultat de periodisme.

Però no m’agradaria pensar que tot es resumeix en vendre més al preu que sigui. Estic convençut que les bones praxis de la professió resten recollides en el seu codi deontològic, visible en qualsevol oficina del sector, no?

Tampoc voldria dubtar ni un segon en pensar que al darrera de la redacció d’una notícia no hi ha la intenció d’ajudar al ciutadà a disposar de la informació més complerta i verídica possible que l’acompanyi a posicionar-se davant dels fets, per tal d’exercir una opinió madura i, si és necessari, de denúncia i pressió social davant de les injustícies. Si bé, la velocitat en la que tots pressionem per saber, a vegades ho dificulta i ens aporta a errors difícilment justificables. El preu de l’exclusiva no ha de ser només l’exclusiva.

Arribats a aquest punt, resulta innegable l’alt impacte que representen algunes notícies per a la societat, i més si es tracta d’un drama.

Sobre la transcendència i tractament de les darreres notícies d’abusos a menors que han colpit, en poc temps, la nostra professió, m’agradaria expressar la meva més absoluta repulsa. La justícia ha de ser extremadament contundent amb aquests comportaments davant els més febles. No tinc ganes de trobar-hi cap mena d’explicació ni donar-hi moltes voltes. Malgrat els especialistes ens puguin explicar els trastorns de conducta que envolten aquestes perversions. La situació de superioritat i “poder moral” que com adults podem exercir dins la nostra professió fa que sigui imprescindible vetllar per conductes exemplars, no només amb declaracions d’intencions sinó amb els fets. Per aconseguir-ho és necessari ser transparents davant la societat. Entenc com a transparència la del col·lectiu1 on treballa el pervers/delinqüent. Transparència que no es dóna, que no s’ha donat, ni ara ni abans. Fet que agreujen els fets. Fets que es repeteixen amb l’església pel mig en més d’una ocasió. Església i escola. La gran xacra que volem amagar.

Cal tenir present que entre alumnat i professorat som més de 1.100.000 persones a Catalunya que cada dia intentem i treballem per fer-ho bé. L’escola vol ser un espai lent, tranquil i reflexiu. Demana temps, molt de temps per acompanyar els nois i noies a esdevenir ciutadans compromesos i crítics davant del futur al qual han de fer front.

Crec que l’escola ha d’anar de la mà de les famílies. Només així té sentit. Disposar d’un espai permanent als mitjans de comunicació que permeti apropar i donar a conèixer el que pensa i fa l’escola és beneficiós i necessari per a tota la ciutadania. Permeten situar, en el seu lloc, uns fets tan deplorables com els publicats i viscuts actualment.

La meva, nostra, relació laboral amb la premsa sempre ha estat excel·lent. En els darrers sis anys hem tingut la sort de poder disposar, un cop al mes, d’un espai permanent en format de suplement educatiu que ens permet explicar el que fan els centres de la comarca. Una iniciativa i compromís que hauria de ser exportable a la resta de mitjans i territori.

Aquesta oportunitat no té preu. Estem agraïts al Setmanari Empordà per donar-nos una veu positiva durant tots aquests anys, que fa que els ciutadans de la nostra comarca puguin saber el que fem i el que condemnem.

__

1 Capítol a part les aberracions que ha fet l’església amb aquest tema.

Et pot interessar:

Això no pot passar més. D’aquí aquest vergonyós recull

. Els Maristes de Galícia van homenatjar el 2010 un pederasta condemnat

La Generalitat da marcha atrás y no acusa al pederasta de los Maristas

Radiografía del escándalo de pederastia en los Maristas

El Síndic reitera que el protocol del 2006 va fallar en el cas dels abusos sexuals als Mariestes

Entregan 300.000 firmas en el Congreso para que los delitos de pederastia no prescriban

La preinscripció escolar baixa a la mitad als Maristes de Sants

L’escola cristiana demana perdó pels casos d’abusos sexuals: “Ens avergonyeix profundament”

. Bajan las prescripciones en P-3 en los dos colegios de los Maristas implicados en abusos sexuales

. Infància abusada

. El silenci sobre la pederàstia a l’escola

Detenido un profesor de Mollet por tomar fotos de alumnas para compartirlas con pedófilos 

El cas Maristes obliga a elaborar un nou protocol contra abusos

. Tot el que ha fallat en l’escàndol de pederàstia dels Maristes

. Un segon mestre pederasta dels Maristes de Barcelona confessa

El jutge arxiva 13 de les 17 denúncies contra el pederasta dels Maristes per haver prescrit

. Un profesor de religión de Murcia admite que abusó de nueve niños, pero no pisará la cárcel

Un altre marista denunciat per demanar favors sexuals a canvi d’apujar nota

.“Agressions, insults i humiliacions”: la carta de sis exalumnes sobre els Maristes de Sants

Ensenyament va obviar el protocol antiabusos en un altre cas el 2015

Ensenyament ha obert 20 expedients per abusos a escoles des del 2006

. La batalla de l’escola francesa contra els pedòfils

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca