«La jornada intensiva no ha comportat cap millora educativa»

Elena Sintes
Actualitzat el dia: 20/05/2016

La dialèctica entre jornada intensiva i jornada partida «és pobra i falsa, com si no hi hagués altres opcions». La sociòloga Elena Sintes Pascual, autora de l’informe L’escola a temps complet. Cap un model d’educació compartida, encarregat per la Fundació Jaume Bofill, proposa dos models educatius alternatius a la jornada intensiva que impera actualment a Catalunya i que han permès, a diferents països europeus i als EUA, millorar significativament els seus resultats acadèmics. Es tracta del model hub i el model node, que ahir van ser curosament explicats i defensats al Centre Cívic del Barri Vell Girona, en la presentació de l’informe que va anar a càrrec de la mateixa autora, el vicepresident de la fundació SER.GI, Albert Quintana, i la representant del Moviment de Renovació Pedagògica, Rosa Guàrdia.

Hi ha exemples clars del fracàs de la jornada intensiva. La cinquantenta d’assistents a l’acte van poder escoltar com Alemanya, per exemple, ha deixat de banda aquest model en comprovar que penalitzava el país sencer perquè afectava els alumnes amb més problemes d’aprenentatge i això els relegava a les posicions més baixes de l’informe PISA.

A Catalunya, la jornada intensiva «no ha comportat cap millora educativa» i una reordenació del temps escolar seria suficient per «oferir millors oportunitats educatives, d’aprenentatge i desenvolupament. És aquí on entra l’escola a temps complet, que preveu una oferta horària flexibe amb una pausa per dinar, la integració d’aprenentatges formals i no formals, un treball conjunt amb l’entorn socioeducatiu de l’escola, activitats dins i fora del centre escolar i noves pràctiques en el marc de la societat de la informació i la cultura digital.

No és una teorització sobre paper, a França ja s’utilitza i ahir es va mostrar als assistents un horari típic d’una escola de primària gala a temps complet: activitat matí i tarda dilluns, dimarts, dijous i divendres. El dimecres només activitat al matí -fins a les 12 del migdia- perquè la tarda s’usa per activitats de lleure. Els dies que hi ha classe al matí i tarda es fa una pausa per dinar a dos quarts de dues i després s’organitzen activitats de lleure socioeducatiu que es realitzen amb el suport municipal, fins a dos quarts de cinc de la tarda. A partir d’aquesta hora, el centre ofereix altres activitats però que ja han de pagar les famílies.

Els dos models

Els dos models de jornada a temps complet proposats per la sociòloga comparteixen la supressió de la jornada intensiva però divergeixen en l’estructura. El model hub està pensat per centres educatius situats en entorns de gran complexitat social que tracta d’enriquir l’alumnat oferint-li elements que fora del centre no pot trobar o no es pot permetre -servei de menjador, suport a l’aprenentatge, reforç, activitats de lleure o aprenentatge musical-, als EUA s’ha de demostrar el seu èxit.

El model node, estès en centres de Gran Bretanya, requereix de la implicació de més agents socials, a banda de l’escola i permet als alumnes realitzar activitats d’aprenentatge en solitari o en família fora del centre. Per exemple, se’ls entrega una mena de passaport perquè puguin visitar un obrador de pa, visitar una central logística o diversos museus amb la idea que entenguin el seu funcionament i aprenguin des de l’experiència. L’entorn es posa al servei de l’educació i això només es pot aconseguir amb dos grups coordinadors: un de format pel director del centre, el claustre de professors, els educadors socials i de lleure, les famílies i els ajuntaments, que són els que ideen el projecte i un segon grup coordinador municipal, que és el que mira de buscar una cartera de serveis educatius a l’abast de tots els centres.

Què pensa el professorat?

El professorat assistent a la presentació de l’informe va mostrar ahir les seves preocupacions entorn de l’aplicació dels models. En primer lloc, perquè requereix una forta autonomia dels ajuntaments i actualment la implicació de l’administració autonòmica en l’educació és molt acusada. En segon terme, perquè hi ha por a la distinció, «tenim un problema i l’autonomia dels centres no tira endavant perquè els professionals i famílies tenen por de fer coses diferents», va indicar una assistent.

Aplicar aquests models només necessita «autonomia del centres, lideratge compartit, formació i capacitació dels agents implicats, coordinació dins el centre, finançament i optimització dels recursos i compromís». Per aquest ordre. El debat està servit. Font: Diari de Girona

Et pot interessar:

. A les tres a casa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca