La qualitat del docent afecta més els alumnes d’entorns desfavorits

Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 26/02/2017

Arrel dels articles apareguts a la premsa de l’estudi de (CALDERO i ESCALDÍBUR, 2017) en destaco l’estudi i les aportacions al debat de la xarxa.

(A1) Donant per bo el percentatge del 6% no trobo malament que aquests docents sigui/em apartat/s de la carrera docent, si realment es sap com avaluar-ho (També caldria aplicar una mesura semblant a altres càrrecs del mateix departament o universitat) El més increïble és que l’article no parli de la necessitat d’afrontar aquestes desigualtats des de l’origen i procés de matriculació. També emplaçaria als millors professors d’Espanya a incorporar-se en un centre d’aquestes característiques i aguantar les solucions que s’apliquin un mínim de 5 anys. La resta, literatura educativa o millor dit ciència ficció.
Diu l’article:
“En l’avaluació del Pirls van ser seleccionats 312 centres i van participar-hi 403 professors i 8.580 alumnes. El treball dels professors Calero i Escardíbul constata que, distingint per titularitat del centre, entre els 199 millors professors, 135 treballen en centres públics (67,8%) i 64 (32,2%) en privats. “Ara bé –assenyalen els autors–, cal tenir en compte que el 71,1% del professorat de la mostra és en centres públics, i per tant els millors professors estan sobrerepresentats en els privats”  INCREÏBLE conclusió científica #celesteLópez @oescardíbul
De totes maneres aquest estudi ha sortit en diferents mitjans amb titulars diferents. Caldrà anar a l’estudi

(A2) Mmmm caldria saber quins són els indicadors que determinen què és un bon i un mal professor. Per cert, el alumnes amb menys recursos és una variable dependent de la “qualitat” del professor? 

(A1) Cert, però les provocacions són bones per moure les cadires del despatx de la majoria d’intelectuals d’ensenyament sense aula als peus. L’Oriol però és un bon investigador. La premsa en destaca el titular més cridaner. La mateixa notícia la trobaràs amb titulars significativament diferents.

Mateix estudi, diferents titulars


Un mal professor influeix un 6% en el rendiment d’un estudiant.

No tots els professors són iguals, ni de bon tros. N’hi ha de bons i de dolents, com també hi ha alumnes més o menys compromesos a les aules. Però els primers tenen un responsabilitat amb els menors indiscutible, sobretot quan la seva manera d’ensenyar, de disposar-los al món del coneixement, els influirà en la seva trajectòria d’estudiants i molt sovint els marcarà el futur. Però fins a quin punt influeix la qualitat del docent en l’alumne? Un estudi realitzat pels economistes de l’educació de la Universitat de Barcelona Jorge Calero i J. Oriol Escardíbul ho quantifica: un mal professor influeix un 6% en el rendiment de l’estudiant. No és pas poca cosa, doncs.

El treball La calidad del profesorado en la adquisición de competencias de los alumnos, publicat per les fundacions Ramón Areces i Europea Sociedad y Educación, utilitza com a base els resultats per a Espanya de l’ Estudi Internacional de Progrés en Comprensió Lectora ( Pirls) de l’any 2011.

“És a dir, ens centrem exclusivament en els resultats acadèmics, en els ensenyaments cognitius, no en altres aspectes molt importants, com la relació amb l’alumnes, l’ajuda que reben…”, explica Calero.

L’estudi revela que els alumnes dels centres públics i aquells que tenen un entorn cultural i socioeconòmic més vulnerable “resulten més afectats per les variacions de qualitat del professorat”. I és que, tal com assenyala Calero, la investigació mostra que els bons professors estan sobrerepresentats en els centres privats i en aquelles escoles on les famílies tenen un nivell més alt de recursos culturals i socioeconòmics.

En l’avaluació del Pirls van ser seleccionats 312 centres i van participar-hi 403 professors i 8.580 alumnes. El treball dels professors Calero i Escardíbul constata que, distingint per titularitat del centre, entre els 199 millors professors, 135 treballen en centres públics (67,8%) i 64 (32,2%) en privats. “Ara bé –assenyalen els autors–, cal tenir en compte que el 71,1% del professorat de la mostra és en centres públics, i per tant els millors professors estan sobrerepresentats en els privats”.

Segons Calero, “els professors importen molt i la seva distribució actual, almenys en el cas espanyol, té un efecte regressiu sobre els resultats dels alumnes, cosa que consideren un nou exemple d’efecte Mateu, és a dir, beneficia més les famílies que tenen més recursos inicialment”.

Els millors professors tenen més probabilitat d’educar els alumnes que tenen més recursos econòmics de partida, mentre que els pitjors treballen, amb més probabilitat, als centres on estudien els alumnes amb menys recursos de partida.

Per revertir aquesta situació d’“inequitat”, Calero i Escar­díbul proposen “intensificar les actuacions que permetin mi­llorar la qualitat del professorat en els centres amb alumnes més desfavorits i facilitar la pre­sència dels millors professors en aquests centres”. Els investi­gadors aposten per reforçar els centres amb famílies amb menys recursos però amb bons pro­fessors. (Font)

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca