L’Art d’educar (II)

Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 07/07/2013

Sou uns maleducats, no us ensenyen res a l’escola !

Fa temps que l’avia ens va dir aquesta expressió, a vostès no ? Dubto que fos conscient de la pervivència del missatge. Però no dubto gens del que ens volia dir.

Les arrels de la paraula educació són tant antigues com pervers el debat actual. Sense la necessitat de retrocedir a l’època de Kant quan ja és deia que l’educació és una funció de la societat contraposant-ho a l’adoctrinament d’aquesta. Els darrers anys de reformes i reformes de les reformes educatives, ens haurien d’haver ENSENYAT alguna cosa. Ideem un nou déu anomenat PISA. Volem ciutadans crítics davant del món que els envolta, demanem diàlegs competencials al nostre alumnat. Alabem la societat del coneixement, les xarxes socials. Ens emmirallem amb el grup humà del barça. Elaborem codis ètics, ens llegim amb lupa els codis deontològics, encapçalem programes d’educació per a la ciutadania, innovem en els drets i deures de l’alumnat, creem el Consell Escolar de Catalunya, demanem un AMPA participativa amb el centre, construïm la universitat de pares, implorem sortir de l’hiperactivisme escolar. Ens encanta veure un infant emocionar-se davant d’una obra d’art, ens deixem captivar pels meravellosos nens diferentment normals. gestionem plans educatius d’entorn. Recordem com a valor afegit el pas per l’escoltisme, l’esplai, etcètera, etcètera, etcètera.

Però… no. Saben què ? seguim, seguim. El partit, a google sembla clar 10.900.000 resultats per educació, 4.560.000 resultats per a ensenyament. Innovadores sentències dels tribunals de justícia per a joves, en favor de tasques comunitàries. Un Pacte nacional per a l’educació. Una assignatura d’educació comparada a les facultats. Infinitat de programes educatius d’ONGs per tot el món. La carta dels infants de la UNESCO. Un revisor que explica a uns joves quines conseqüències té el fet de col•lar-se al tren. Una botiguera que ens diu “nen, quan s’entra a un lloc es diu bon dia”. Innumerables planes escrites en revistes especialitzades del sector, apostant per una educació de qualitat. Escoles com Reggió milie, El Pelouro, moviments de renovació pedagògica, jornades, congressos, El dibuixant Francescco Tonnuchi. El pedagog Freinet, El filòsof Joan Manel del Pozo, el sociòleg Anim maloud, El Mestre Daniel Penac,l’escriptora Najat Al Achmi, El sociolèg Miquel Essomba. I… tants i tants d’altres d’aquí i d’allà.

Si l’avia tingués facebook, ben segur que en la seva soledat gaudiria de molts amics.

Em disculparan, però… per mi el debat no és debat, “l’art d’educar passa per transmetre amb el cor allò que ens diuen els llibres, l’art d’educar passa per transmetre amb el cor allò que mai podrà aparèixer en un llibre”.

Potser és hora de treure’ns el mocador… dels ulls.

 

(Publicat el 23/05/2010 Setmanari Empordà. Diàlegs d’educació)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca