Nens, teniu deures avui?

Pili Arnáiz (Assessora LIC. Servei Educatiu de l'Alt Empordà)
Actualitzat el dia: 29/03/2015

Confesso que aquesta pregunta que diàriament fem als nostres fills i filles, de vegades, em produeix una gran satisfacció quan la resposta és: “No mama, avui no”. Amb això no vull dir que cregui que els deures són innecessaris, al contrari, poden ser una eina important per al procés d’aprenentatge.
El que és evident és que moltes famílies viuen amb angoixa el fet que els seus fills/es portin molts, pocs o gens de deures a casa. No voldria generalitzar, però sovint els deures esdevenen un motiu de conflicte diari entre l’adult i el nen/a, marquen el ritme i, de vegades, arriben a condicionar l’ambient familiar.
L’assignació de deures té molts aspectes positius, especialment, quan aquests estan adaptats a les diverses capacitats dels alumnes, són equilibrats, permeten fer-los amb un alt grau d’autonomia, serveixen per consolidar els coneixements adquirits i desenvolupen activitats creatives i de caràcter lúdic. Els deures no sempre han de ser rutinaris i avorrits. En algunes ocasions, els deures es converteixen en un veritable “càstig”: treballs inacabables, exercicis massa complicats, dibuixos que sempre s’han de pintar, còpia de llarguíssims enunciats, …
Els deures no poden ser una sobrecàrrega de tasques. Els nostres fills/es han d’assumir progressivament certes responsabilitats i hàbits de treball i estudi personal perquè cal fomentar la cultura de l’esforç, i els deures serveixen per fer aquest aprenentatge. Les famílies ens hem d’implicar en les tasques escolars, però cal tenir en compte que no totes les famílies tenen les mateixes condicions per ajudar els seus fills i no tots poden ser acompanyats de la mateixa manera. D’altra banda, els infants i joves també han de tenir espais de desconnexió escolar; la major part del seu temps el passen a l’escola o institut, necessiten fer altres tipus d’activitats.
El que està clar és que els deures solen ser un motiu de desavinença tant entre els entorns familiars com entre els propis centres educatius. Hi ha molta divisió d’opinions entre el professorat que pot provocar incoherències dins del mateix centre.
Com a docents, hem de reflexionar professionalment sobre aquesta qüestió. Pensar quina funcionalitat tenen el deures i quins haurien de ser els seus continguts. Són decisions de centre perquè no hi ha normativa específica.

Sigui com sigui el debat sobre els deures continua sense estar resolt.

Setmanari Empordà (24/04/2013)

Et pot interessar:

Articles

Llibres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca