És realment important el mes en que has nascut?

Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 18/10/2015

Vagi per endavant la meva felicitació als productors del programa economia en colors de TV3 per generar debat en temps d’incertesa. 673.000 espectadors i una quota del 21,2% d’audiència en primetime ho demostren. Debat a favor o en contra, però debat. Avui, 18 de octubre de 2015 a una setmana de l’emissió del programa i després dels nombrosos comentaris de coneguts cerco cinquanta-un minuts per veure’l.

Play. Economia en colors: On són els nens de desembre? D’entrada he de dir que he trobat el programa original i correcte. M’agraden els programes que et fan ballar el cap. Com sempre que escolto un argument que et fa pensar, em capbusso dins d’un paper en blanc per bolcar-hi tot el que surt del debat imaginari que projecto amb l’autor. A veure si puc ordenar el que he entès i el que vull tenir clar.

Primera pregunta. On són els nens de desembre? I els de l’agost? I els de setembre? I els de l’octubre? Quina importància té haver nascut un mes o un altre? Cert, ens ho explica, I? Per arribar, A? Segur? Ho tenim clar que volem programar els naixements per tal d’aconseguir nens estrella? o més aviat nens estrellats? Què suposaria un esclat demogràfic planificat en pocs mesos? A veure si col·lapsarem els hospitals! Bromes a part, considero absurda aquesta tendència, que accepto existeix per part d’una minoria, molt minoria, que li troba sentit en el fet que el seu fill arribi a ser el més maco del regne. Cal recordar que també tenim una línia molt potent d’investigació genètica per tal d’aconseguir els “infants perfectes”. A part d’altres pràctiques, en aquest cas, més esotèriques. Per tant, la teoria de la selecció natural presentada per Darwin s’obre pas transformada aquest cop en trampa humana.

Tema Ken Robinson, cansadament repetitiu! Tot dit en el post d’en Gregorio Luri la Pedagògia New Age. Passen els minuts i arriben els tecnòcrates educatius posant damunt la taula les 10.000 hores. Resulta original, però molt i molt discutible sinó mireu el post “Why gladwell’s 10,000-hour rule is wrong”. Més endavant ens trobem amb la falca de l’escola privada. Cap problema en reconèixer l’aposta del treball per projectes i el disseny d’espais creatius, tot el contrari. Encara que no es tracta d’un invent nou ni dels jesuïtes. El dia que s’aconsegueixi globalitzar i desenvolupar aquesta metodologia en entorns d’alumnes sense seleccionar i de recursos limitats, en tornem a parlar. D’acord? Segur? Ho dic perquè la universitat, la formació del professorat, l’horari escolar i laboral, l’OCDE, etc. no van en aquesta línia. Segur que interessa que tots innovem i pensem?

En cap cas comparteixo el neoliberalisme econòmic d’en Xavier Sala Martín però explica bé el seu pensament, encara que no ho explica tot. Entenc que el programa intenta donar exemples d’allò més visuals i coneguts, però no a qualsevol preu. Crec que això ja no pot anar així, i menys en una televisió pública. Els exemples utilitzats són totalment desafortunats, o clarament intencionats. Dels drets laborals i la consciència ambiental de McDonaldsIkeaStarbucks, Inditex, no en parla? Models d’innovació i èxit a qualsevol preu?

Pel que fa a l’exposició del tema educatiu ho tinc molt clar. L’equitat del sistema és l’única aposta que pot fer sobreviure al mateix sistema. La selecció de l’espècie humana no m’interessa. Com dèiem no ens costaria imaginar a moltes famílies començant a programar les relacions sexuals en funció del més en que hauria de néixer el seu fill, segons els paràmetres explicats en el capítol. En referència a la visió econòmica que ens exposa el programa, confesso que no hi entenc res, però pel que he llegit em quedo amb l’economia del bé comú d’en Christian Felber. Senzillament crec que la teoria econòmica es resumeix en comprar. Cada dia comprem, per tant, cada dia votem el model que volem. I clarament no m’agrada el model al qual hem arribat.

L’educació ha d’ensenyar a comprar i votar amb criteri competencial. El programa pot resultar creatiu, original, innovador, però li falta compromís i justícia social. L’escola també ha d’educar en aquests àmbits per tal d’esdevenir ciutadans complerts, conseqüents i respectuosos amb allò que trepitgem i amb la gent que viu al nord, al sud, a l’est i a l’oest.

Benvinguts a l’escola post-industrial. Benvinguts a l’escola amb esperit crític, creatiu, emprenedor i JUST!

Per acabar, una darrera recomanació. Cuando nada vale nada d’en Raj Patel (2010)

Sinòpsis: El sueño de la «eficacia de los mercados» se ha convertido en una pesadilla. Desde que el mundo fue secuestrado por los fundamentalistas del neoliberalismo, hemos vivido sojuzgados por la idea de que la codicia es buena y el altruismo, una necedad. Hemos confundido el valor de las cosas por su precio, hemos aceptado que la maximización de los beneficios es la regla de oro en la vida. Todo lo cual nos ha conducido a un desastre económico, ecológico y humano de dimensiones terribles y alcance global.

En Cuando nada vale nada Raj Patel lleva a cabo un análisis despiadado de las teorías y prácticas causantes de la crisis mundial, y formula, además, un proyecto radical que permite soñar que sí existe una forma de salir de este pozo, un modo de vivir que daría lugar a un mundo más solidario y sostenible. Tan inteligente y directa como su primer libro, Obesos y famélicos, esta nueva obra de Patel, que ha permanecido varias semanas en la lista de bestsellers de The New York Times, es ya «un firme candidato a libro del año» (Bill Petrocelli, Book Passage).


Economia en colors: On són els nens de desembre? d’en Xavier Sala i Martín.

El 1985 un sociòleg canadenc es va adonar que tot l’equip d’hoquei gel del Canadà havia nascut els tres primers mesos de l’any. És el mateix que passa amb la immensa majoria dels millors futbolistes del món. Tots han nascut en els primers sis mesos de l’any. Casualitat? Astrologia? No. Com que es divideixen els nens per edats, acaben jugant sempre els del gener, que són més grans.
El concepte clau és l’esperit crític, la curiositat i la creativitat. Per què fem les coses d’una manera? Per què no les podem fer d’una altra? I això és primer que pregunta un nen. Per què? I li matem l’esperit crític.

Et pot interessar:

. Sala i Martín es va embutxacar a TV3 7.500€ nets per cada programa

Eduquem en una economia crítica i plural

Front social per una educació en economia crítica als centres educatius

. Entidades reprochan a ensenanza el programa de educacion financiera en las aulas

. Economia en negre

. El preocupant daltonisme d’economia en colors

. Altres cares de les facultats d’economia

Colors

. La innovació originària (en colors)

. Economia en colors (capítol 1)

. Economia en colors: taumaturgs insignes

. Sala i Martín, l’economista de capçalera de TV3

. Starbucks, la taza de las incoherencias

. El món millora

. La economía neoliberal mata más gente que todos los ejércitos del mundo

. Màrqueting educatiu o populisme pedagògic

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca