Logan sobre l’educació? O com parlar en públic (I)

Font: Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 01/03/2014

Fa uns mesos va esclatar a la xarxa un vídeo sobre educació que va esdevenir un autèntic èxit. En poc temps, el vídeo en qüestió va tenir 5.000.000 milions de visualitzacions. Aviat s’ha dit, no? Per tenir una referència, la població escolar catalana de 13 anys és de 16000 alumnes. Aquesta és l’edat del protagonista del vídeo viral. Un nen nord americà que és diu Logan Laplante i que els seus pares el van desescolaritzar als 9 anys per tenir una educació diferent. Una educació que es bases en l’aprenentatge autodirigit, flexible i oportunista. Logan incorpora a la seva vida els 8 principis definits pel Dr. Roger Walsh a Therapeutic Lifestyle Changes que et poden ajudar a disposar d’una bona salut i ser feliç,. Aquest són: 1. Exercici físic 2. Bona alimentació 3. Relacions socials 4. Vivències a la natura 5. Treballs comunitaris 6. Oci 7. Relaxació i control de l’estrès 8. Desenvolupament espiritual. Principis que integren dins les àrees “curriculars clàssiques”. Matemàtiques, ciències, escriptura, lectura, etc.

Resulta curiós com una xerrada sobre educació pot esdevenir un èxit a la xarxa. Ni els pedagogs més destres i mediàtics crec que ho aconseguirien. Però no cal llegir entre línies per intuir que tot plegat té els ingredients del que actualment s’anomena un MEME. O sigui una trampa mediàtica. En aquest cas representada per un noi en el marc de les TEDx. Conferències que han esdevingut paradigma d’un nou model de comunicació.

Aquest noi ens parla de tres conceptes: educació, felicitat i màrqueting, tot i que aquests darrer concepte no el menciona explícitament.  Sobre la paraula, educació no aporta res de nou. Una altra cosa és que encara esdevingui un repte en l’actualitat. Per citar dos “cercadors antics” del concepte Hackschoolin des de Rousseau fins a Rebeca Wild, entre altres, ja fa temps que hi donen voltes.

Del segon concepte ens diu “Si l’objectiu de tots és ser feliç, per què en l’escola no s’ensenya a ser feliç?”. Si més no, haver arribat a aquesta reflexió en tant sols tretze anys és admirable, però igual que en el primer cas l’aportació és antiga. Una altra cosa és la interpretació del concepte no verbalitzat però fàcilment intuït. El màrqueting, anem a pams.

El més interessant del vídeo són les reflexions d’en Logan sobre l’educació? Crec que NO. No diu res que no estigui escric o reflexionat mil cops. En tot cas l’interessant del vídeo és el marc on ho diu i com ho diu. El marc? Les conferències TED(Tecnologia, Entreteniment i Disseny). Un entorn per a lliures pensadors i creadors. que per assistir-hi cal pagar una quantitat ingent de diners.

Com ho diu? Doncs com els antics pensadors dins l’Àgora. O bé imitant la versió moderna popularitzada per Steve Jobs. Totes dues manifestacions tenen el mateix atrezzo. Drets, amb moviment, mirant al públic, interrogant-lo, sense llegir res, amb una vestimenta que trenca, etcètera, etcètera.

Això vol dir que no té mèrit el que ha fet aquest noi? Tot el contrari. Si bé crec que no hauria de ser notícia pel seu contingut, sí ens crida l’atenció l’excepcionalitat amb la que en Logan domina l’escena pública fins ara només reservada als grans oradors o creadors del màrqueting modern. Ara per ara la tendència de parlar en públic i dominar el registre oral esdevé sinònim d’èxit en tots els sectors. En una societat mercantilista vol dir més guanys. Aquest art, és molt preuat en els països anglosaxons i per contra fortament ridiculitzat en el nostre, si hem de fixar-nos en la capacitat oratòria dels nostres líders polítics.

Per tant la xerrada d’en Logan en format de píndola, de 15 minuts o millor dit, en format “Youtube” esdevé un èxit, no pel que diu, sinó pel com ens ho diu. Els nostres representants haurien d’estar avergonyits davant la lliçó d’un noi de 13 anys.

Avui dia tenim tot un reguitzell de noms a l’hora de definir una escola que sembla que ja no existeixi, però que volem que torni. Curiós, no? Escoles creatives, Escoles 3D, Escola activa, Escola lliure, Magnedscholls…Però en Logan no es queda curt, i com els grans genis s’inventa un nom digne dels publicistes més espavilats per definir l’educació que vol i ens deixa caure la paraula Hackschoolin.

Hackschoolin ha esdevingut la icona del professorat que no creu en ell mateix i necessita de tendències externes per fer allò nou que sempre s’ha pogut fer. Hackschoolin és la suma de dues paraules. Una, de mentalitat de Hacker és a dir, sabotejadora, trencadora, innovadora. I l’altra, Schooling  educació. Sembla que en Logan ens vulgui dir “Deixeu-me en pau, vull pensar i decidir per mi mateix”. Sabrem els docents pensar i decidir per nosaltres mateixos? Logan, felicitats. Anem a hackejar l’escola i…el món!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca