Portes obertes a… l’escola supermercat?

Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 12/06/2017

L’escola no ha de ser perfecta, ha de ser sincera. Caldria que les famílies també ho fóssim. En funció de com omplim aquest cistell de la compra tindrem una societat o en tindrem una altra.

Arribada l’hora, una munió de famílies ens apilonem a l’entrada de l’escola esperant amb impaciència la jornada de portes obertes que ens traurà de tots els maldecaps. Molt amablement som acompanyats a entrar per començar la visita.

En creuar la porta, a mà dreta, trobem una aula anomenada Flipped Classroom, just al costat una altra amb tarima. Més enllà un professor ens explica el llibre que faran servir i la importància dels deures a casa. A l’aula del costat no posen deures. Mentre que a la (B) sí, però només una mica. A la (C) es treballa per projectes, sense llibres. La porta corredora ens indica que entrem a una “aula diàfana” on pots escriure a les parets, moure el mobiliari, seure al terra i organitzar-te com vulguis. No hi ha matèries, ni horari. O sí, però…no, però…sí.

Deixem la planta baixa i pugem al primer pis per trobar una aula amb un 10% d’immigrants, a l’altra amb un 20%. I a l’última, un 85%. També ens presenten els profes hipermotivats i els cremats pel sistema. A la cantonada, una mica més apartats, hem vist els profes sindicalistes i els rebotats per no poder trobar feina a la uni o a l’empresa.

El lineal principal, però, era a l’entrada del centre. A l’alçada dels ulls, ple de trofeus com la placa d’Escola Verda, d’Escola Nova, de l’UNESCO… Diferents premis i un rànquing de centres.

Ara que hi penso… no recordo si ens han dit que les bates són de Comerç Just, els mobles amb certificat FSC i la Cantina Eco per allò de l’excés de greixos i sucres. Tampoc recordo si tenen compte a la banca ètica. O si el Decret d’autonomia els ha permès contractar empreses sostenibles d’electricitat i un servei de menjador amb productes de proximitat. El més divertit ha estat quan, sense voler, han obert un armari ple dels netbooks que ja ningú recorda. Mentre algú pronuncia el nom de l’artista de l’invent.

Finalitzada la visita, les famílies volem omplir el cistell amb els millors productes, però cal estar molt atents a la lletra petita de l’etiquetatge i no enlluernar-nos per l’embolcall. Marxem cap a casa amb el lícit imaginari que els nostres fills tindran la millor educació i podran accedir a una feina qualificada, que els permetrà comprar una casa unifamiliar amb piscina i viatjar molt.

 Entenc que aquest reguitzell de demandes sigui important, però no n’hi ha prou. Cal canviar la mirada i el compromís, dins i fora de l’escola. ¿L’objectiu és escollir una societat del melic que mira per ella i trepitja l’altre? ¿Una societat hiperintel·ligent per viure a la Lluna, mentre destrueix la Terra? ¿O una societat que reflexiona, transforma i avança en igualtat de condicions?

La  presentació ha estat amable, lleugera i sabedora de la importància del moment. Conscients que l’escola no pot esdevenir un supermercat d’articles a la carta.

Revista AULA. De Innovación EducativaNúm.262 – Juny 2017 (Infantil, secundaria) (CAST)

Revista GUIX. Elements d’Acció EducativaNúm.435 – Juny 2017 (Infantil 0-6) (CAT)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca