Els viatges d’en rodajoc. Conte

  • On: Escola Sant Felip Neri (Barcelona)
  • Data: 1994
  • La pregunta: Val la pena diversificar els jocs de pati?
  • Paraules clau: Contes, Educació, Interdisciplinarietat
  • El Conte que trobareu tot seguit s’emmarca en el muntatge audiovisual que porta per nom Mou-te al ritme de l’escola. Experiència educativa de transformació dels espais de l’escola en espais de joc i aprenentatge.

    Aquest muntatge va ser guardonat amb el premi especial al 11ème. FESTIVAL INTERNACIONAL ”AUDIOVISUEL ET ECOLE“.  Conseil international des moyens éducatifs (C.I.M.E.). Lausanne, Suïssa. 22 febrer 1995


    Els viatges d’en rodajoc. Conte

    - Psssp, Psssp…

    - Ei, Ei… Aquí… aquí.

    - Hola, com va, sóc en rodajoc i visc aquí… Sí, sí aquí…dins la caixa.

    - Us preguntareu que m’empaito ara, si m’he tornat ximple. No, no. Fa molt de temps, quan Judes era fadrí i sa mare festejava, ja vivia aquí. Llavors encara era un marrec i anava fent la viu viu d’un cantó a l’altre.

    - Els pares deien que havia d’aprendre de lletra, si no només sabria fer maldats com en Gargamel.

    - La veritat… no els vaig fer gaire cas, i així em va anar, no sabia fer la O amb un canut.

    - Tots els meus companys van marxar a veure món i jo vaig haver de quedar-me aquí, sol com un mussol. Llavors vaig fer el propòsit d’anar a escola.

    -  Ep!! cada dia.

    - Des de fa molts anys no he perdut ni una sola classe. Es clar que… alguna vegada m’he quedat adormit.

    - I sabeu què ? amb les cartes que m’envien els meus companys, dels seus viatges per tot el món i el que ens expliquen els professors a l’escola n’he après un munt de coses.

    - No us ho creieu ?

    - Doncs ara us en faré cinc cèntims de tot el que sé.

    - Primer de tot us he de dir, que això de l’escola ve de lluny. Abans tot el que es sabia es transmetia oralment mitjançant, històries, contes, cançons, jocs… i a poc a poc ho van anar escrivint en uns fulls cada cop més sofisticats i de mil coloraines. Fins arribar als nostres temps, on tot ho pots veure en tres dimensions, o bé, tocar sense ser tocat.

    - Així doncs tot el que sabem, ve de molts indrets diferents.

    - Sabíeu que les primeres lletres que es trobaren escrites fou en unes pedres d’Egipte, que per a mesurar el temps les civilitzacions maies utilitzaven rellotges de sorra i aigua i que la pólvora fou inventada pels xinesos per a il·luminar el cel a la nit en els dies de festa.

    - De fet però… de tot el que m’han ensenyat, el que més m’ha agradat han estat els jocs que fem en les classes d’educació física.

    - Doncs he descobert – i no ho digueu a ningú- que a part de passar-t’ho d’allò més bé i moure el cos de mil maneres diferents. També pots aprendre un munt de coses.

    - Sí, sí, diferents costums, músiques, …i un fotimer de llengües estrangeres.

    - Com veieu, malgrat no viatjar, en la meva particular caixa hi tinc un mapa del món, i cada cop que m’expliquen algun d’aquests jocs o rebo un e-mail dels meus amics, ho busco tot seguit.

    - També he descobert una altra cosa molt important.

    - I és que a tot arreu saben força coses. Canvia, això sí, un xic l’atretzo, però ves…

    - Per exemple, a l’Àfrica, pobles sencers juguen al Wari en senyal d’amistat o bé per resoldre petites desavinences. No us sembla un bon substitut per a les guerres ?

    - A l’Índia els gronxadors tenen un significat molt especial, doncs es creu que és l’anada i tornada de la vida. Així, un nen o nena que pugui gronxar-se representa el seu primer pas per aconseguir la felicitat.

    - Tant pels Indis Americans com pels habitants de l’àrtic, les rutlles servien per afinar la punteria dels seus caçadors, a l’aconseguir fer passar per l’interior de la rutlla un pal, quan aquesta es troba en moviment.  Fins i tot un senyor que era metge i es deia Hipòcrates ja recomanava aquest joc als seus pacients 300 a. abans de C.

    - Per algunes cultures com la Tarahumara de Mèxic l’activitat física i els jocs eren força rellevants alhora d’elegir al seu cabdill. Sabíeu que el seu nom significa “corredors a peu” ?.

    - Mireu, l’altre dia van arribar a l’escola dues nenes de Moçambic. I… es clar, el primer que vaig preguntar era a quins jocs jugaven, i en van ensenyar un joc que es deia Pisei pisei.

    - Jo els i vaig dir que un amic meu d’Argentina també i jugava, i que aquí d’aquest joc en diem la Xarranca.

    - També hem van dir que tenen moltes ganes de tornar al seu país, però van haver de marxar perquè els seus pares no trobaven feina.

    - Primer… no vaig saber que dir, però després vaig recordar que la profe. de socials, ens havia dit un dia que durant els anys 40, la gent del nostre país també va haver de marxar a treballar a fora: França, Alemanya, Amèrica Llatina… Alguns, si havien trobat d’allò més bé i s’hi van quedar força contens.

    - El mateix va passar amb els Irlandesos, Anglesos, Francesos… que van haver de marxar a Amèrica, Àfrica, Índia… on i viuen altres cultures.

    - De fet, crec que la gent que viu en els actuals països també prové de diferents llocs, i això no es gaire important.

    - També els hi vaig dir que no es preocupessin, que potser els hi agradaria casa nostra i s’hi podrien quedar.

    - Potser… no havia de dir-ho això, però…. a mi m’agradaria que es quedessin.

    - Bé, jo ja acabo aquí. Un altre dia ja us diré més coses de l’escola. Sí, sí també us explicaré com ho faig per anar a classe i no ésser vist.

    -       Fins aviat !!!

    (Audiovisual)

    Et pot interessar:

    . Mou-te al rítme de l’escola

    Projectes.com?

    Orientagòtic

    Comments are closed.