Tocatelnàs

  • On: INS de Llançà (Alt Empordà)
  • Data: 2006
  • La pregunta: Volem canviar el món? Còm?
  • Paraules clau: Educació Física, interdisciplinarietat, ONG, Treball per projectes, ESO, Circ
  • En procés de càrrega

    Lluitem contra les mines antipersona. (GUIÓ espectàcle)

    - Els alumnes de 4rt de l’IES de Llançà van rebre una xerrada de l’ONG Keplart sobre les mines antipersona als pobles sahrauís. Els alumnes van quedar molt afectats per la situació que es presentava a la xerrada: mines que mutilen, que maten, que impedeixen el desenvolupament del Sàhara. Van decidir que havien de trobar algun mètode per denunciar també tot això que esta passant. Al principi tot va comemçar com una idea, un somni, que si es tirava endavant podia donar bons fruits. Amb treball, esforç i implicació va donar resultats.

    - És en aquest moment quan apareix la companyia TOCATELNÀS.

    - Els alumnes de 4rt d’ESO van ser força influenciats per una ONG anomenada PALLASSOS SENSE FRONTERES, la funció de la qual consisteix en anar viatjant pels països que pateixen guerres, fam o qualsevol altre catàstrofe per tal de fer-los riure.

    - Aquesta ONG és d’àmbit internacional i de caràcter humanitari, amb un doble objectiu.

                         p1  p3p2

    - Per un banda, millorar la situació psicològica de les poblacions de camps de refugiats i zones de conflicte, mitjançant les actuacions i tallers socioeducatius. I per l’altra banda, sensibilitzar la nostra societat sobre la situació de les poblacions afectades i promoure actituds solidaries.

    - Riure és un luxe per als pobles en conflicte.

    Els nens han conegut de prop la guerra, la fam, les malalties… en detriment de la il·lusió i l’esperança de millorar el món que els envolta.

    - Actualment es calcula que hi ha més de 110 milions de mines en més de 64 països (la majoria a l’Africà). Cada any, més de 26.000 persones moren o pateixen traumàtiques mutilacions a causa de les explosions d’aquests artefactes, que no distingeixen entre combatents i població civil. Poden continuar actives durant més de 50 anys després de la fi d’un conflicte. És freqüent que les zones minades no se senyalitzin, ja que les mines són llençades arbitràriament des d’avions o des de llançadores.

    - Màquines de matar i mutilar. La mina antipersona és un dels armaments més desenvolupats i fatídicament precís de les últimes dècades. El seu objectiu principal no és matar, sinó incapacitar o ferir les víctimes, especialment la població civil Per aquest motiu s’activen per la pressió d’un pes molt lleuger, … molts del afectats són infants.

    - El tipus de mina antipersona més freqüent és la mina explosiva, que esclata quan la víctima la trepitja directament, provocant l’amputació del peu o de la cama que la trepitja i lesions greus a l’altra cama, als genitals i, fins i tot, als braços. Les mines direccionals de fragmentació i les mines saltadores maten o mutilen la víctima que les acciona, fins i tot, aquells que es troben dins del seu letal radi d’acció.

     - Un cost personal ¡nacional. Dissenyades especialment per provocar greus ferides sense arribar a matar, les estadístiques indiquen que el 90% de les víctimes de les mines antipersona són civils.

    - Després de finalitzar una guerra. la seva presencia en carreteres, camins i camps de cultiu encara perdura com una amenaça constant per a la població i impedeix el retorn a la normalitat i el desenvolupament econòmic del país després del conflicte.. Les mines antipersona provoquen cada any més de 20.000 víctimes (o el que és el mateix, una víctima cada 20 minuts), principalment civils, i hipotequen el desenvolupament de moltes societats ja que impedeixen explotar l’únic recurs de que disposen: el camp. En alguns països, com Bòsnia- Hercegovina, Cambodja i Croàcia, el nombre anual de víctimes ha disminuït de manera espectacular: més del 65%. En aquests països s’està aplicant la prohibició de l’ús de mines terrestres antipersona i els requeriments de neteja de mines. Així com programes de sensibilització sobre el seu perill

    - Cost econòmic i moral. Col·locar una mina pot costar 1,8 euros, però desactivar-la pot arribar a costar molt més: fins a 718 euros. Sovint són les mateixes empreses productores; de mines; 1es que proporcionen serveis de desminatge o en altres casos de pròtesis, en un cínic exercici de negoci rodó ja que estan dissenyades per mutilar, més que no pas per matar. Aquest aspecte és destacat freqüentment en la publicitat d’alguns fabricants:

    - “és millor mutilar l’enemic que matar-lo, ja que una persona minusvàlida suposa un cost econòmic, social i moral molt més dur que el d’una persona morta”.

    - Amb els recursos actuals necessitaríem uns mil anys per a retirar totes les mines enterrades al voltant del món.

    - Els principals països productors de mines són els Estats Units, La Xina, Rússia, Israel, el Pakistan, Sud – Àfrica i Corea del Nord i del Sud. Els països més afectats per aquesta plaga són Cambodja (10 milions de mines; un de cada 236 ciutadans esta mutilat), Angola (9 milions de mines; un de cada 470 habitants esta mutilat) Bòsnia-Herzegovina, l’Afganistan, El Salvador, Nicaragua, Colòmbia, el Sudan, Moçambic i Somàlia.

    - A tots nosaltres ens agradaria poder saber que la companyia Tocatelnàs no es quedarà en un record o anècdota, si no que ens agradaria que aquest projecte continués amb tots els alumnes de 4rt que vindran darrere nostre.

    - Ara us demanem que aixequeu el full que us estic mostrant per tal de fer el mosaic que recordarà aquest acte. Moltes gràcies.

    Treball del poema d'Eduardo Galeano: Los nadies

    Exposició fotogràfica que segueix el fil del poema d'Eduardo Galeano del mateix títol; una proposta eminentment gràfica on les imatges tenen com a suport textual els diferents versos del poema d'aquest conegut escriptor uruguaià. L'exposició fa referència als marginats, als exclosos del sistema econòmic i social, els descartables (com diuen ja a Colòmbia) d'arreu del planeta. Les fotografies són del fotògraf gironí Miquel Ruiz, membre de l'ONG Fotografs per la Pau.

     

    MANIFEST

    • Manifestem el rebuig total a qualsevol forma de violència.
    •  Donar suport al tractat d’Ottawa en el procés de destrucció i de prohibició de les mines antipersona.
    • Ens agradaria que: aquest espectacle no sigui una anècdota. Consolidar la companyia de teatre Tocatelnàs al nostre IES i passar el relleu als alumnes de 3r.
    •  Formar part de les escoles associades a la UNESCO.
    • Gravar totes les sortides escolars amb 0,10 cèntims per destinar-ho a final de curs a un centre associat a la UNESCO
    •  Realitzar un intercanvi amb centres del poble Sahrauí, i poder dotar a alguna escola d’un equip informàtic amb els diners recollits durant el curs per realitzar videoconferències en francès.
    •  Subscriure el nostre institut a les ONG’s: Pallassos sense frontera, i Amnistia internacional.
    • Col·laborar en la recollida de signatures de la ONG controlarms.

    Alumnes de 4t. d’ESO, IES Llançà, 21 de juny del 2006

    Exemple dossier alumnat

    Valoració del projecte

    "Crec que per tirar endavant un espectacle com aquest s'han de tenir les coses molt clares i fer-ho perquè t'agrada. En primer lloc la preparació física, amb tot el que comporta: coordinació, flexibilitat... La música, el decorat, les fotografies, la preparació dels murals, la llum, el lloc, els programes que hem tirat endavant (cartells, samarretes, post-it) són tant importants com les figures de l'espectacle.

    En molts casos el més difícil és el fet de treballar amb gent. Sobretot sinó la coneixes molt. Crec que estem donant molt de la nostra part per poder realitzar l'espectacle. ens ajuda a entendre al company i ensenyar-li coses. Perquè hem estat moltes hores amb les mateixes persones fent el mateix fins que ens ha sortit bé, i sobetot perquè no teníem l'obligació de fer-ho. Perquè particularment m'agrada. D'altra banda crec que si haguéssim triat un altre tema no hagués sigut el mateix. Ja que saber que tantes persones ho perden tot per culpa d'una societat com la nostra és molt dur. Per això tots tindrem que demostrar que no som de pedra, i que coses com les mines anti persona ens fan plorar. Que tenim uns drets i deures que complir. Tot això no és res més que una petita part del que jo penso, i espero que altres persones pensin com jo" (Henar R.)

    Visionat

    ..

    Comments are closed.