Records de 40 anys de caritat

Font: Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 02/03/2014

Miro perplex com encara s’atreveixen a dissenyar campanyes per pal·liar la fam al món. La fam al món ha d’existir ara i sempre. Aquesta és la crua realitat, forma part del joc dèspota d’unes èlits tan reals com invisibles que determinen qui viu i qui malviu.

El mot ha evolucionat adaptant-se als temps “Misiones”, “Domund”, “Caritat”. O més recentment, Gala solidaria, Gran recapte, Marató, Banc dels aliments, etc. però no el rerefons. Paraules que sobreviuen gràcies a l’altruisme sincer i l’esforç titànic d’un munt de persones que volen canviar les coses i aportar el seu gra de sorra per un món més just. Res a dir, però molt a preguntar. No a ells, sí als governs, entitats religioses i empreses que construeixen un imaginari social del bé comú que esdevé un plató de cartró pedra efímer, molt efímer, massa efímer. Decorat que s’endú pel camí infinitat de voluntats de canvi real de les persones ben intencionades.

D’això se’n riu aquell personatge/s del qual no en coneixem el/s nom/s però n’estructura la xarxa, i aquesta sí que funciona. Una xarxa plena de corrupteles on es confon intencionadament al ciutadà entre els valors, la solidaritat i els interessos privats. Aquesta manera de fer i de pensar ve de lluny, podríem dir que no existeix cap discurs que es presti on no s’apel·li als clàssics a l’hora d’il·lustrar el pensament de l’orador. Dit d’una altra manera, Aristòtil, Heràclit, Plató, són vius en les noves “pseudo àgores” del saber; Cercle d’economia, Davos, ONU, G8, Parlament, Congrés i Senat de tots els països del món. Doncs bé, només se’ns escapa un petit detall a l’hora d’utilitzar el pensament d’aquests antics savis. La seva, a l’igual que la nostra, era una societat pensada per pocs i obeïda per molts. Una societat classista plena d’esclaus i d’injustícies on només el pensament era lliure per tots. Però es clar, uns pensaven com sobreviure i els altres en viure i d’això fa més de 2300 anys.

A casa nostra les darreres campanyes de màrqueting que havien d’acabar amb la fam al món han estat la Revolució Verda i els Transgènics. Per no parlar del darrer invent de “cap nen sense bigoti” Tot dit, tot escrit, res per canviar.

I per acabar, una anècdota viscuda l’agost del 1992 a Kyabé (Txad) en una d’aquelles converses de nit en mig del no res de la sabana. En Pierre Kimasá va i em diu assenyalant al cel:

- Veus aquelles llumetes?

- És un avió, no?

- Tu demà el pots agafar, però ni jo, ni els meus fills, ni els meus nets el podrem agafar mai.

M’agradaria equivocar-me però estic convençut que els seus besnéts tampoc l’agafaran mai. Si volem nens competencials necessitem realitats competents, no mitges veritats.

 

Et pot interessar:

. La hipocresia del Gran Recapte d’Aliments

Contra la caritat

Extraescolars al Gran Recapte

Amb els bancs d’aliments, se subvenciona de forma perversa la gran industria alimentària.

L’u per cent ja té tant com el 99% restant

. La generación Z cambiará el mundo

. Una cuarta parte de la comida desperdiciada acabaría con el ambre en el mundo

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca