Relat

josep_maria_mora_relat

Quina deu ser la justa mesura per esdevenir d’un lloc i ser d’un altre? Què motiva deixar rastre? L’efímer?

Curiosament després d’una convulsa etapa escolar, sembla ser que poc reeixida, de l’educació n’he fet la meva passió que intento compaginar amb la muntanya. Encara no conec els adjectius que voldria que acompanyessin aquesta història, només sé que fa temps la vaig començar a escriure.

Tota una rècula de noms apareixen en aquest eclèctic recorregut: educador, cap, mestre, professor, docent, llicenciat, doctorant i encara estudiant. Vaig iniciar la meva trajectòria professional dins del món del lleure, granja-escola i escoles de Natura. He tingut el privilegi d’haver treballat en les millors escoles i instituts del món.

Formador de formadors, he realitzat xerrades i cursos de formació en diferents universitats al voltant de la didàctica, interdisciplinarietat i transversalitat curricular. Codirector de la revista de didàctica de l’educació física Tàndem. Membre del consell de redacció de la revista Guix-Aula. Ed. Graó. Autor d’articles i llibres sobre el món del joc i l’educació. En l’actualitat exerceixo d’assessor tècnic docent del Centre de Recursos Pedagògic del Servei Educatiu de l’Alt Empordà.

El treball per projectes ha estat cabdal a l’hora d’intentar entendre com m’agradaria que fos l’escola dels meus fills. La crítica a l’escola m’ha permès interpretar el món que m’envolta, d’aquí aquest bloc. Gràcies escola!

“Els mestres som uns llibres amb potes que cal saber deixar a les lleixes de l’escola per mirar el món des de l’alçada dels infants”

@MoraJosepMaria

No demano ni vull que el món ho entengui,

que el món canviï.

M’agrada com és la flor del nesprer,

el gust de l’aigua, el to bru de la pell

a l’estiu, la forma estripada de les mans.

Només jo voldria canviar, entendre

el perquè de la direcció de tots aquests carrers

en què em perdo.

Manuel Forcano Les mans descalces. 

Poeta de capçalera