Sense emocions no hi ha aprenentatge

Raquel Font (ARA)
Actualitzat el dia: 21/12/2015

El professor i el clima emocional de l’aula són dos dels factors que més influeixen en el rendiment dels alumnes. Enric Castellà, professor a l’institut Miquel Biada de Mataró, té molt clar que “la pissarra, el guix i els nens apuntant a la llibreta és un sistema que no funciona”, i per això busca altres maneres de motivar els alumnes de secundària.

Quan Enric Castellà surt amb els seus alumnes de secundària al carrer per provar de quantes maneres diferents tres persones poden asseure’s en un banc o quan manipulen material com els reglets numèrics de Maria Antònia Canals, en realitat el que està fent és que els joves experimentin, facilitant que tinguin una vivència. En definitiva, que sentin i visquin emocions, amb l’objectiu principal d’aprendre, en aquest cas, combinatòria i les potències.

L’Enric ensenya matemàtiques a l’Institut Miquel Biada de Mataró des de fa 13 anys i té claríssim que “la pissarra, el guix i els nens apuntant a la llibreta és un sistema que no funciona”. En canvi, activitats més vivencials com aquestes diu que li surten molt a compte: “Potser no fas gaire contingut però els alumnes l’integren molt més”.

La psicòloga i investigadora Begoña Ibarrola, autora de la reconeguda sèrie de llibresCuentos para sentir, corrobora que el sistema tradicional d’ensenyar amb el mestre dalt d’una tarima fent un discurs d’una hora no és eficaç. “La neurociència ens aporta evidències que les emocions són en gran mesura responsables del domini cognitiu de qualsevol tema”, assegura. És més, “on va l’emoció va l’atenció”, afirma l’especialista en intel·ligència emocional. Recomana, per tant, revisar les pràctiques que els docents utilitzen a les aules per mirar de potenciar unes emocions afins a l’aprenentatge.

Potenciar emocions positives

Tenint en compte que no hi ha emocions bones i dolentes, sinó positives i negatives, i que totes les emocions són útils, es considera que hi ha unes emocions que afavoreixen l’aprenentatge i unes altres que el dificulten. Segons l’experta en educació emocional Esther Garcia Navarro, “el fet de potenciar emocions positives com la curiositat o l’interès ajuda a focalitzar l’atenció”. “Això ens condueix a potenciar un aprenentatge significatiu”, afegeix.

I, per contra, se sap que emocions negatives intenses com l’estrès o la por poden arribar a provocar un bloqueig que dificulta l’aprenentatge. Garcia Navarro, formada a la Universitat de Yale (Estats Units) i coordinadora del postgrau d’educació emocional i benestar de la UB, va més enllà: “Ningú pot aprendre res si el que es disposa a aprendre no el motiva, si no l’encén emocionalment”.

Begoña Ibarrola acaba de publicar el llibre Aprendizaje emocionante, en què assenyala el professor i el clima emocional de l’aula com dues de les variables que més afecten l’aprenentatge dels alumnes. De fet, el clima de l’aula és el factor que millor explica per què els alumnes d’una classe aprenen més que els d’una altra.

Hi ha investigacions que demostren que encara que un alumne sigui molt brillant, si a l’aula se sent amenaçat, en una posició d’inferioritat o emocionalment malament, el seu cervell no tindrà el rendiment adequat, i tampoc rendirà acadèmicament si la relació amb el professor és tensa per molt motivat que pugui estar l’alumne. “El que realment afavoreix l’aprenentatge és un clima emocional sa a l’aula i un professor que sàpiga generar confiança i s’estimi els alumnes, que els transmeti afecte, que confia en ells i que els ajudi a desenvolupar el seu potencial més que no pas qüestions socioeconòmiques o familiars”, puntualitza Ibarrola.

Revaloritzar l’alumne

Enric Castellà, com a docent, comparteix aquesta visió. Creu que els alumnes noten quan “els tens respecte i confiança, i t’ho retornen d’alguna manera”. Sovint percep que els falta estimació. “El que volen és que estiguis per ells”, diu. La seva estratègia a l’aula és donar molta importància a qualsevol cosa que diguin els seus alumnes, encara que sigui errònia, i intentar que tots tinguin el seu moment de glòria al llarg del trimestre.

La gran majoria dels idearis de centre es marquen com a objectiu l’educació integral dels alumnes, que vol dir no només introduir coneixements instrumentals sinó també treballar per al seu desenvolupament com a persona. No obstant, es lamenta Begoña Ibarrola, el desenvolupament de les competències emocionals a les escoles, que serviria per prevenir un munt de factors, es té molt poc en compte: “Un alumne quan surt de l’escola sap moltes coses sobre el món extern però molt poc sobre el seu món intern”.

Per revertir aquesta situació, segons la psicòloga, caldria integrar l’educació emocional de manera transversal en tot el currículum. Per això abans s’haurien de formar els docents. I, ara mateix, reconeix Ibarrola, “tenen molta pressió per formar-se en altres coses, com noves tecnologies, noves didàctiques, anglès…” A més, en molts casos, implicaria canviar de metodologia, la seva manera de transmetre el coneixement, i molts no sembla que hi estiguin gaire disposats.

El cablejat del cervell canvia quan aprenem

L’aprenentatge és un procés molt complex i la definició que en fan educadors, psicòlegs i científics varia. Per a educadors i psicòlegs, aprendre significa adquirir uns coneixements que permeten desenvolupar unes habilitats que et serviran en el futur. I des del punt de vista científic, en canvi, aprendre és un procés en què el cervell reacciona davant d’uns estímuls i estableix connexions neuronals noves. Ja fa quinze anys Eric Kandel va ser guardonat amb el premi Nobel de medicina perquè va demostrar que quan algú aprèn alguna cosa el cablejat del seu cervell canvia. Mentre aprenem, s’alteren les estructures de les nostres neurones i s’enforteixen les seves connexions sinàptiques. El cervell té una gran capacitat per canviar davant de les demandes de l’ambient. Això implica tant la creació i enfortiment de connexions neuronals com el seu debilitament o eliminació. És el que s’anomena neuroplasticitat. Aquesta plasticitat del cervell és la que ens permet adquirir coneixements en qualsevol etapa de la nostra vida. (ARA)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca