Tornar-hi

Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 02/10/2016

Fa temps circulava un provocador acudit. Il·lustrava una mare estirant el braç del seu fill adult per fer-lo sortir de casa mentre el diàleg transcorria amb un “No vull anar al cole”. “Vinga, va home, que ets el director”. Cadascú pot personalitzar l’acudit amb el protagonista que més li agradi, però estic segur de no equivocar-me a l’hora d’afirmar que és un veritable plaer tornar “al cole”.

Tampoc cal pecar d’innocents per entendre que si milloressin les condicions; plantilles a temps, supressió de barracons, equitat en els centres, estabilitat curricular, etc. seria una tasca més fàcil. Però aquesta és una altra història.

Tenir la sort de realitzar una feina que t’agrada, per desgràcia, no està a l’abast de tothom i cal saber aprofitar-ho i gaudir-ho cada segon del dia. Dubto molt que hi hagi docents que entrin a l’aula amb l’únic propòsit de disposar d’una sortida laboral. Si fos així, crec que s’equivocarien i, molt, de sector. La nostra és una feina amb passió, compromís, dedicació, vocació i una pila més d’adjectius que demostren la intensitat del qui treballa, d(ó)na1, rep i viu aquesta professió en tot moment.

Un sector, sotmès a la constant pressió per part de tots els actors que hi intervenen; alumnat, famílies, professorat i…tertulians. Tal i com ha de ser. Sempre que aquest debat transcorri amb el màxim respecte i confiança envers els que estan cada dia a les aules.

Una feina on ens toca ballar o aprendre a ballar amb desenes de personetes que et projecten centenars de preguntes, inquietuds i dubtes. Costa, i molt, trobar l’encert a cada resposta. No ho fem tot bé, no hi ha cap problema en deixar-nos assessorar. Però he de reconèixer cert “morbo” en el moment que penso com m’agradaria veure als Superexperts donant resposta a tot allò que passa a l’aula dia sí i dia també. I més ara, que la pista de ball no és del tot neta i vas ensopegant en les esquerdes.

Feia temps que el nostre col·lectiu no copsava tantes portades de diari, ni era tan present a les xarxes i tertúlies. Interessa, preocupa. Tothom opina i tothom en té la solució. Això es bo, però caldria entendre que aquells docents apassionats que cada dia entren a l’aula no tenen temps per llegir la mitat del que es diu d’ells. Fem-ho fàcil!

He de dir que és un plaer tornar. Un autèntic i meravellós plaer. De fet, dubto que cap docent marxi. Estigui aquí o allà. Ja sigui matí, tarda o nit. Tot i tenir la necessitat de desconnectar per trobar el silenci, pausa i lentitud necessaris que et permetin començar amb la força i la intensitat que es mereix l’escola.

Aquesta societat, la nostra, té certa fal·lera en cercar l’eterna joventut. Doncs bé, els que tenim la sort d’estar a les aules o treballar per a les aules gaudim d’aquest preuat i gratuït regal a les nostres mans. (Setmanari Empordà)

Bon inici de curs!

___________

1. En homenatge als darrers diacrítics

7760_escuela

chiste-meme-estudiar-colegio

080915-maestra-primer-dia

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca