Tres melics

Font: Josep Maria Mora (Setmanari Empordà)
Actualitzat el dia: 19/10/2014

Quan dues línies rectes es creuen, interaccionen i s’uneixen en un sol punt poden dibuixar una X, una “X” de xarxa. Neix llavors un espai de trobada, un node de discussió, de creació i d’aprenentatge entre els seus elements.

Si bé els ecosistemes són l’exemple ideal del concepte de xarxa, també trobem altres estructures organitzatives que actuen, o volen actuar, amb la mateixa eficàcia que els ecosistemes. Països, ciutats, barris, empreses i escoles caminen per esdevenir una xarxa.

Però, la xarxa humana és una altra cosa. Aquesta no és perfecta, tot i que sempre ha de tendir a ser-ho perquè ens hi juguem massa. Tenim el temps que tenim i cal superar la segmentació administrativa, les reticències, mostrar resiliència als llenguatges barroers, als personalismes malaltissos i als lideratges presidencialistes eterns, per a poder sortir de l’individualisme i arribar a la col·lectivitat. Serà aleshores quan podrem saltar la tanca del temps viscut (projectes individuals) i formar part del temps per viure (projectes col·lectius).

Si la societat necessita de la xarxa, per què ens costa tant arribar-hi? A l’escola es projecten treballs constants, a les facultats se’n parla, a les llibreries n’omplen lleixes, però malgrat aquests esforços titànics, encara ens trobem a les beceroles del món que volem.

Sabem que és un camí lent, però després de tants anys, potser que canviem la pregunta o despullem la realitat. Probablement, estem davant d’un concepte tan antic com actual. Pensadors com Plató, Aristòtil i Schelling parlen en referència al jo, al jo absolut. Com a “adults” actuem des de l’infantilisme més primitiu, no hem superat l’etapa del jo, parlem i projectem massa sobre nosaltres però escoltem massa poc els altres. Podríem anomenar-ho la teoria dels tres melics: el meu melic, el teu melic, el melic dels altres. Del primer, ja n’hem parlat. El segon, “el teu melic”, acostuma a ser el mirall del melic del jo. Adreçant-me a la persona del costat amb una clara intencionalitat de promoció, reconeixement i admiració. Faig perquè vegis, dic perquè escoltis, dono perquè em valoris. El més interessant dels melics és el tercer: el melic dels altres “el seu”. Aquest és un melic sense nom, sense país, sense ciutat, el melic que no es coneix. És el melic global, impersonal i per això el més just, altruista i sostenible. Entès en termes de projecció individual, supera el melic de l’ego, el melic dels favors, per endinsar-se dins del melic de la xarxa. Aquell melic que et fa conèixer a tu mateix per donar sense demanar res a canvi. Diria que hauria de ser el melic del professorat.

Trobar el just equilibri entre els tres melics ens facilitarà molt la feina i les discussions per arribar a establir objectius compartits, fins i tot, m’atreviria a dir, transcendentals. Són temps convulsos a casa nostra. Cal un major nombre d’aliances i complicitats de màxima qualitat. El treball en xarxa representa un autèntic canvi cultural que ja ha començat. Cal afinar molt el diagnòstic, conèixer com actua el nostre primer i segon melic, ser conscient de la transcendència de les decisions, aplicar criteris socialment justos per tal d’esdevenir el model de referència que els infants cerquen constantment en els adults.

“No dubtis mai de la capacitat de tan sols un grup de ciutadans conscienciats i compromesos per a canviar el món. De fet, sempre ha estat així ” Margaret Mead (1901-1978)

Et pot interessar:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca