Una escola exemplar

Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 31/05/2018

L’èxit del nostre èxit passa per exigir-nos una constant capacitat d’autocrítica que ens obligui, en tot moment, a estar atents, actius i amatents al que passa a l’aula i fora d’ella.

Tenim la sort de pertànyer a un col·lectiu on els seus actors principals, els infants, ens interpel·len constantment obligant-nos a exercitar un múscul molt preuat que no entén de pauses, cansament o desídies. Però disposar de cervell no és sinònim de pensar, tret que l’invitem a fer-ho. Aquesta  habilitat s’ha d’exercitar i per desenvolupar-la has d’estar disposat a cercar informació d’aquí i d’allà, processar-la, dubtar, contrastar, debatre, experimentar,… Res que no formi part de l’ADN de l’Escola Catalana.

Darrerament els centres i els seus protagonistes han estat sotmesos a un joc pervers, groller i maniqueu, per part d’uns actors aliens a la vida de l’escola que han traspassat tots els límits coneguts. Almenys jo no ho havia viscut mai.

Una suposada història sense història. Un acudit sense gràcia. Un invent sense fonament elevat a la categoria de les fake news per part dels màxims garants de la polis.

Una de les fortaleses dels centres és la seva contrastada pluralitat ideològica, amb docents de diferents indrets, amb moltes maneres de fer, pensar i sentir. Claustres imperfectament perfectes que un dia sí i un altre també s’escarrassen a contrastar el que es diu i es viu per tal de fomentar el pensament crític entre l’alumnat. Conscients que per generar aquest pensament, primer ha estat necessari realitzar una anàlisi sincera i transparent amb un mateix i amb la resta de companys de professió. A partir d’aquestes premisses és quan docents i alumnat es troben preparats per afrontar un debat clar i poden abordar qualsevol tema per molt enrevessat que aquest pugui semblar.

Si bé molts moments demanen serenor abans d’opinar, la grandesa del que fem i diem passa pel dret a equivocar-nos i saber rectificar. Però també per reconèixer, sense matisos, la valuosa feina que fa l’escola i els seus professionals.

Qui no respecta la diversitat d’opinió no té capacitat per respectar-se a ell mateix, només pot amagar-se darrere els altres.

De quina escola parlo? No ho sé, probablement dels cinc mil quatre-cents quaranta claustres de Catalunya1.

Article aparegut a l’editorial educativa del Setmanari Empordà (29/05/2018)


[1] http://mapaescolar.gencat.cat/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca