Volem acollir. A l’escola també?

Josep Maria Mora
Actualitzat el dia: 17/04/2017

(Post xarxes) Una altra gran mani i una lliçó per Europa que contradiu les xifres d’acollida/distribució escolars a Catalunya. Volem acollir, però no volem compartir. Volem acollir però no a la nostra escola. Es tracta d’un falç eslògan? No, per acollir cal perdre la por a l’altre, acceptar les relacions entre iguals, madurar com a societat i entendre certa quota de renuncia individual.

Sembla fàcil oi? Igualar condicions, escurçar injustícies i diferències socials, augmentar el benestar col·lectiu. Interessa? 


Escola, espai d’acollida que, per definició, veu i viu en primera persona la por de la societat, s’ha de tenir present que aquesta escull l’escola que vol. Caldrà que ens preguntem, però, si l’escola també té clar quina societat desitja, no fos cas que ens equivoquéssim de model.

Perdoneu però m’he perdut a la mani. Hi ha molta gent, llegeixo 160.000 mil persones segons la guàrdia urbana. Estic parlant de la manifestació del passat 18 de febrer a Barcelona en motiu de la fragant vulneració dels drets humans per part d’Europa que obliga a una part de la població, de determinats països, a fugir de casa seva per manca de recursos econòmics, persecucions ideològiques o conflictes bèl·lics.

Segons dades del Ministerio de educación el curs 2015/2016 hi havia 8.108.884 alumnes, dels quals 715.409 són estrangers. D’aquests, més del 80% pertanyen a països amb dificultats. L’escola pública acull el 81,8% de l’alumnat estranger, mentre que l’escola privada-concertada només el 18,2%. D’aquests més del 90 % són alumnes de països estables.

En el cas català el percentatge és similar, destacant que més de 100 escoles passen del 50% de l’alumnat nouvingut, augmentant cada cop més la segregació als centres catalans. També als públics. No trobo el nombre d’escoles que passen del 70% de l’alumnat de procedència estrangera. Només sé que es necessita més d’una mà per comptar-les. Com anomenaríem aquestes escoles? Acollidores, assimilacionistes, segregacionistes, guetos, centres caritatius, centres més solidaris que la resta? Qui ho permet? L’administració? La societat? La por? El classisme? Aquestes dades no són per fer un cant a la solidaritat i més si tenim present que els estudis recents ens demostren que la concentració de més del 30% d’immigrants a l’aula perjudica els resultats. Ho dic només per clarificar conceptes, intencions i ètiques individuals o col·lectives. Per així poder saber, entendre i explicar a quina manifestació vaig anar.

S’ha parlat de manifestació transversal, resultaria interessant saber on van els infants de les famílies que van assistir a la mani i quin és el percentatge d’immigrants que acullen els centres d’aquests infants. Potser són dels que passen del 50%? Seria un bon missatge, no? ¿Això vol dir que tothom qui recolza la proposta està disposat a acollir immigrants o exiliats al pis de sobre de casa seva i compartir amb el seu fill el pupitre de l’escola? L’escola fa temps que acull, però no tota l’escola. No cal recordar que l’escola i el seu projecte el validen les famílies que hi van.

En un tema tan important com aquest no valen ironies, banalitzacions o demagògia. Mentre alguns centres treballen el tema a l’aula amb murals i recerques per explicar-ho als més petits, altres no en poden o volen parlar. Les dades diuen el que diuen i, per desgràcia, hi ha 300.000 alumnes les famílies dels quals han optat per centres on aquest component d’acollida està poc o gens treballat. Algú pot explicar el motiu d’aquesta manca d’equitat i acollida als centres? Volem acollir només en horari de manifestació o també la resta de dies? El dret a escollir centre on queda? Quin model escollim?

A Catalunya hi ha 948 municipis, no sé quantes cases buides i una xarxa excel·lent d’escoles, més de 4000. Crec que ens tocaria acollir 2.000 refugiats dels 15.000 que se suposa hauria d’assumir el govern espanyol. Tenint present reagrupaments familiars i distribució no guetitzada considero que hi ha espai de sobres per aprendre, compartir i gaudir tots plegats.

Tenim feina, molta! Vagi per endavant que la tenim tots. Professorat de la pública i de la concertada. De fet, aquest darrer col·lectiu mai ha estat el problema, tot el contrari, en les seves mans es troba bona part de la solució per reduir aquestes desigualtats i injustícies, si més no, en edat escolar. Es comença per la intenció, ja es hora de passar a materialitzar l’acció.

(*) Ministerio de educación. Datos y cifras. Curs 2016/2017 (document en línia)

Revista AULA. De Innovación Educativa. Núm.260 – Abril 2017 (Infantil, secundaria) (CAST)

Revista GUIX. Elements d’Acció Educativa. Núm.433 – Abril 2017 (Infantil 0-6) (CAT)

 

Et pot interessar:

  • Concert “Volem acollir” – Les causes de la guerra. Intervenció Toni Borrell. Stop Mare Mortum

De l’autor:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>

Hemeroteca